WEBGRAFIA

WEBGRAFIA

http://www.xtec.es/-esor
http://www.orientared.com/
http://www.xtec.es/aulanet/index.htm
http://www.isaac-online.org
www.ciberespiral.org/general.htm

BIBLIOGRAFIA

BIBLIOGRAFIA RELACIONADA AMB LA DEFICIÈNCIA AUDITIVA I LES FAMÍLIES

ADROHER, S., (2004) : Discapacidad e Integración: Familia, Trabajo y Sociedad. Madrid, Colección "Discapacidad e integración" nº 7 del Instituto Universitario de la Familia. Universidad Pontificia Comillas de Madrid.
ALONSO, P., MONTEVERDE, L. Y SALVADOR, D.(1995): Asesoramiento a familias de niños y niñas sordos: orientaciones y pautas de actuación. Madrid, MEC Centro de publicaciones: Centro de Desarrollo Curricular .
AYMARD, P.(1992): Intervención Precoz en los trastornos del lenguaje del niño. Barcelona, Masson, BELINCHÓN, M., RIVIÉRE, A.E IGOA, J.M. (1992).: Psicología del lenguaje. Madrid, Trotta .
CALVO PRIETO, J.C (1984): La sordera. Un enfoque sociofamiliar. Salamanca, Amarú.
CERVERA, M. (1999): Asesoramiento Familiar. Madrid, VISOR.
CUMNIGHAM, C.(1988): Trabajar con los padres. Madrid, Siglo XXI,
FORTICH MORELL, L.(1987): La deficiencia auditiva: una aproximación multidisciplinar. Valencia, Promolibro .
MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA (1995) : Asesoramiento a familias de niños y niñas sordos. Madrid. Centro de desarrollo curricular .
MINISTERIO DE ASUNTOS SOCIALES. INSERSO (1983) : Atención familiar al discapacitado auditivo. Madrid, Gabinete Técnico del Instituto Nacional de Servicios Sociales .
MINUCHIN, S. (1985): Técnicas de Terapia Familiar. Barcelona, Paidos .
MUSITU OCHOA, G. y OOAA. (1988) : Familia y Educación. Barcelona, Labor.
MUSSELMAN, C. (1995): Enseñar una comunicación eficaz a los padres de niños sordos: el papel de la información visual. Madrid, IV Simposio de Logopedia (CEPE) .
NOLAN, M. y TUCKER, I. (1981): Atención Familiar al Discapacitado Auditivo. Madrid, Inserso .
NUÑEZ, B. (1991): El niño sordo y su familia, aportes desde la psicología clínica. Buenos Aires, Troquel Educación.
RIOS GONZÁLEZ, J.C. (1994): Manual de Orientación y Terapia Fmiliar. Madrid, I.C.H. .
SURIA, M. (1982): Guía para padres de niños sordos. Barcelona, Herder .
TORRES MONREAL, S. y OOAA. (1999): Deficiencia Auditiva. Guía para profesionales y padres. Málaga, Aljibe .

TALLER HABILITATS SOCIALS

EDUCACIÓ EMOCIONAL

OBJECTIUS:

• Saber regular les seves emocions promovent un creixement emocional.
• Saber identificar les seves emocions i la dels altres.
• Poder expressar les emocions en el moment que les estan sentint.
• Reconèixer les causes i les conseqüències de les seves emocions.
• Saber escoltar, reflexionar i regular les emocions.

DESCRIPCIÓ DE LA SESSIÓ:
Temps: 45'
Usuaris: Psicòleg d'ASPAS, pedagoga, grup de 4 joves d'edats compreses entre 14 i 21 anys, amb diferents sordeses.

La sessió comença amb la col·locació en rotllo de les cadires, per tal de millorar la comunicació. Començam fent una petita introducció sobre els sentiments i les emocions: Saps dir un sentiment? Què és una emoció?
Els usuaris no saben contestar a la pregunta, i el psicòleg comença a fer altres preguntes per seguir introduint l'objectiu de la sessió d'avui. T'has enfadat fa poc...?, Com et sents si te regalen qualque cosa...? Com es sent la teva mare quan fas una geniada? etc... Què passa si fracasses?
Una vegada que hem fet la petita xerrada, repartim unes targetes, que hem preparat abans a on estan escrites diferents emocions i sentiments. Els usuaris han d'intentar fer una representació sobre el sentiment que li ha tocat davant la resta.
Al principi no volien fer-ho, per vergonya i a vegades per desconeixement. No tenen assolit molts de significats, els fa falta vocabulari. Poc a poc han començat a fer aquest joc i els ha agradat molt, encara que el temps passa molt aviat.
ACORDS:
Tornar repetir una altra vegada aquest tipus de sessió, però aquest cop els altres usuaris han d'endevinar quina emoció estan imitant.
Cercar més estratègies per treballar les emocions, tal vegada amb els pares.
Cercar vídeos, pel·lícules...
AVALUACIÓ:
L'avaluació és positiva, hem trobat que ha anat bé. Encara que no s'han engrescat fins quasi els darrers 15'. S'ha de cercar la manera que s'amollin abans, sabem que és difícil parlar d'emocions, però en el seu cas és més per desconeixement i mancances.
OBSERVACIONS:
Al principi ho veia un poc infantil la manera d'introduir el tema de les emocions... trobava que eren massa grans per fer  aquest tipus de jocs, clar.. jo tampoc tenia coneixement si hi havia una altra discapacitat associada amb la sordesa, però una vegada començada la sessió te n'adones de les greus mancances que tenen en l'adquisició de conceptes i que hi havia una usuària amb una discapacitat psíquica afegida.
vaig parlar amb el psicòleg del centre i em va dir que l'agrupament tal vegada no està massa equilibrat i són un poc diferents entre ells, però no saben fins a quin punt poden separar la manca de conceptes i el seu retràs per la seva discapacitat auditiva o per una discapacitat cognitiva.

ENTREVISTA PER A UNA MILLORA PROFESSIONAL

ACOMPANYAMENT OCUPACIONAL

OBJECTIUS:

1. Aconseguir una millora professional d'una usuària d'ASPAS.
2.  Donar informació i assessorament sobre el mercat laboral.
3. Tipus de convènis.
4. Cerca i informació de cursos actuals a l'EBAB i al SOIB.
5. Millorar el seu currículum.

DESCRIPCIÓ SESSIÓ:
Usuaris: Usuària activa laboralment de 29 anys amb una discapacitat auditiva reconeguda per l'IBAS que voldria una millora professional. Preparadora laboral i jo.
Temps: 60'
La preparadora laboral manté una entrevista amb una usuària activa laboralment a una empresa que voldria canviar de feina, no té estudis suficient i té molta dificultat alhora d'expressar-se oralment.
Se li ha fet un seguiment durant un període i poc a poc se li ha anat retirant el suport ja que ha arribat a ser totalment autònoma a la seva tasca a l'empresa. Ha agafat responsabilitat i es desenvolupa  amb total normalitat, encara que la seva tasca és molt mecànica i té problemes físics.
La preparadora i jo li miram si trobam cursos per tal de poder millorar la seva preparació per poder cercar una feina millor.
ACORDS: 
Seguir fent el seguiment d'aquesta usuària d'ASPAS, recerca i informació de cursos online, per tal de poder accedir a una altra feina millor.
També anar a parlar amb els seus caps, pel fet de fer una tasca molt mecànica que li produeix problemes de salut.
AVALUACIÓ:  
Seguiment al diari de camp d'aquesta usuària.

OBSERVACIONS:
A vegades les situacions laborals en el mercat ordinari no són massa bones, la gent amb discapacitat auditiva fa feines molt mecàniques i els seus sous també són molt baixos.

TALLER DE LECTURA

TALLER DE LECTURA

LA ISLA DEL TESORO

OBJECTIUS:

1. Fomentar la lectura als nins i nines amb discapacitat auditiva.
2. Incorporar més vocabulari al seu llenguatge espontani.
3. Millorar la comprensió oral.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:
Usuaris: Agrupament de quatre nins i nines amb una franja d'edat entre els 8 i 12 anys, tots presenten una discapacitat auditiva, encara que hi ha dos nins amb implant coclear amb la pedagoga-logopeda i jo.
Temps: 45'
La sessió comença amb la lectura en veu alta dels darrers capítols del llibre "La isla del tesoro", cada nin llegeix un tros ajudat de la pedagoga-logopeda amb llenguatge signat. Els nins estan agrupats per nivell de comprensió, encara que hi ha un que té un nivell més avançat que els altres.
Una vegada acabat el llibre fan un joc del trivial amb preguntes del llibre de cada capítol que prèviament hem preparat. Duim una graella on anotam els resultats de cada nin si han endevinat les preguntes o no. Poden ajudar-se del llibre si és necessari.
ACORDS:
Triar pròxim llibre entre tots, cercar una lectura de fàcil lectura. Hem pensat que triarem un llibre de Gerónimo Stilton, ja que els crida l'atenció a tots.
Crear un mural amb els personatges del llibre.
Fer un dibuix d'un pirata.
AVALUACIÓ:
Hem fet una graella de cada nin a on hem anotat el resultat de les preguntes que sabien respondre o les que no, així sabrem el grau de comprensió de cada un d'ells.
OBSERVACIONS:
M'ha cridat l'atenció que les lectures són sempre en castellà, i ells també s'expressen en aquesta llengua. La reeducació és més fàcil en castellà i el llenguatge signat o el bimodal també es fa en castellà.
També he notat l'interès que tenen amb la lectura, estan molt engrescats.
Crec que la lectura resultava un poc difícil ja que hi havia molts de noms amb llengua estrangera i tenien problemes, li he comentat a la pedagoga i també m'ha donat la raó que tal vegada no havien triat massa bé amb aquesta lectura. A més a més, li he dit que aquesta lectura, encara que sigui adaptada a un nivell més baix, nosaltres a l'IES l'hem treballat amb alumnat de 2n ESO.

SUPORT FORMATIU

SERVEI DE FORMACIÓ I SUPORT A L'APRENENTATGE

OBJECTIUS

• Assessorar a un usuari de 16 anys cap un PQPI.
• Intentar triar la millor opció tenint en compte les seves mancances i el seu futur.
• Cercar el centre educatiu més adient a la seva tria.

DESCRIPCIÓ DE LA SESSIÓ:
Temps: 45'
Recursos personals: Pedagoga i usuari del centre.
Un usuari d'ASPAS, de 15 anys, s'ha d'intentar derivar a un PQPI en el curs 2013-14. No sap exactament quin PQPI li agradaria (cambrer, cuiner, mecànic, electricista). Per tal de saber quina seria la millor opció, se li fa fer una redacció a cada sessió sobre cada professió.
El plantejament seria:
- Què fa un cuiner?
- Quines eines empra?
- Com es fa un menú?
- Saps cuinar? T'agrada?....
- Fer una llista de lacompra.
Primer ho fa oral i després per escrit, sempre guiat per la pedagoga que li va guiant i estirant.
Aquest usuari duu audífons i manté una conversa fluïda amb l'assessora, encara que s'ha de parlar mirant-lo a la cara, també presenta moltes mancances de conceptes que dificulta la comprensió.
La meva intervenció també ha estat de fer-li preguntes sobre la professió de cuiner i mostrar-li fotos per internet de cuiners, la seva vestimenta, estris de cuina, si sabia noms de fruites, verdures... els seus gusts gastronòmics etc...

ACORDS:
Informa'ns sobre els centres escolars on poden cursar PQPI sobre cuina que estiguin aprop del domicili d'aquest usuari.
Mirar els recursos que puguin tenir el centres escolars per tal de poder donar suport a aquest usuari.

AVALUACIÓ:
Positiva, encara que tal vegada hem comentat al diari de camp que feim al acabar les sessions que no saps fins a quin punt influeixes a la seva decisió o si de veritat tenen clar el que han de fer.

OBSERVACIONS:
M'ha cridat molt l'atenció les estratègies emprades per la pedagoga per conèixer les seves preferències  per poder triar el PQPI que li pot agradar fer el curs següent, ja que el seu nivell de comprensió és molt limitat, molts de conceptes no els assoleix i dificulta l'explicació que se li pugui donar. Encara que la sessió resulta curta de temps, hem aclarit que vol fer PQPI de cuina.

TALLER HABILITATS SOCIALS PER A FAMÍLIES

TALLER ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ


OBJECTIUS:

• Com estimular el llenguatge oral dels nins i joves amb discapacitat auditiva.
• Aconsellar a les famílies dels nins i joves amb discapacitat auditiva.
• Dotar a les famílies d'estratègies de comunicació: BIMODAL

CONCEPTES:

• Unitat 1: Vocabulari bàsic BIMODAL (oient, sord, bo, dolent,content, trist, brut, net...).
• Com s'estimula a la comunicació i com no s'estimula a la comunicació.

DESCRIPCIÓ DE LA SESSIÓ:

Recursos personals: Mestra d'Audició i Llenguatge i psicòloga del centre.
                               Membres de la família dels usuaris d'ASPAS
Temps: 45'

Mentres els nins i joves usuaris d'ASPAS realitzaven les seves sessions al centre, les famílies tenien una altre sessió paral·lela treballant el sistema alternatiu BIMODAL, amb l'ajud de l'AL del centre que'ls ajudava a millorar i a aprendre el sistema de comunicació mitjançant la pràctica.

AVALUACIÓ: Molt positiva i enriquidora, va ser una sessió molt intensa per part meva a nivell emocional de veure la naturalitat que tenen en compartir els seus problemes i l'alegria i suport que es  transmeten entre ells. Més que una sessió d'aprenentatge d'un sistema alternatiu era una sessió de teràpia col·lectiva.

OBSERVACIONS: Tant la psicòloga com l'AL, crean un clima de complicitat i un vincle afectiu molt proper a les famílies, es guanyen la seva confiança i això ajuda a que les famílies s'obrin a parlar dels seus problemes i els compartesquin amb els altres pares, fent que les situacions que pateixen es vegin com a molt naturals.
Cal dir que la sessió no arriba a avançar molt degut a les múltiples interrupcions de comentaris i preguntes per part dels familiars cap als professionals. També veus pels comentaris que fan que la discapacitat auditiva que pateixen molts dels seus fills està associada a altres discapacitats que agreugen els problemes.

QUÈ ÉS ASPAS?

     L'associació de pares de persones amb discapacitat auditiva (ASPAS) és una entitat sense ànim de lucre, declarada d'utilitat pública, amb personalitat jurídica propia. ASPAS es va crear com a iniciativa d'un grup de pares i mares amb l'intenció de canviar i millorar la realitat educativa, social i laboral de les persones amb discapacitat auditiva, lluitant per la seva integració a entorns normalitzats.
Actualment, l'objectiu principal d'ASPAS segueix sent coherent amb els principis que la varen constituir, promovent l'integració plena, a tots els nivells de les persones amb discapacitat auditiva dins la societat, defensant els seus drets inspirats en els principis constitucionals de llibertat i igualtat.

SUPORT EDUCATIU I ORIENTACIÓ ESCOLAR

Aquest servei ofereix suport escolar i formatiu, facilitant estratègies d'estudi, mètodes d'organització del temps de treball, proporciona assessorament i coordinació amb el centre educatiu/formatiu de l'alumne/a.
Els seus objectius responen a la necessitat de suport fora de l'aula i a promoure hàbits d'estudi entre els nins i joves amb discapacitat auditiva, així com sensibilitzar al professorat dels diferents àmbits educatius i a la comunitat.
Des d'aquest servei actualment també es realitzen accions de formació i preparació professional: formació educativa reglada (Curs d'Aprenentatge Professional Inicial- CAPI), així com formació professional per a l'ocupació dirigida a persones amb discapacitat.

SERVEI D'ORIENTACIÓ I INSERCIÓ SOCIOLABORAL

Aquests servei desenvolupa i dur a terme processos d'acompanyament professional, entorn a un conjunt d'accions i recursos personalitzats i centrats en la persona, a on la persona amb discapacitat auditiva construeix un projecte professional integrant i desenvolupant les seves competències personals, socials i laborals que la situen a una posició favorable respecte al treball i que possibiliten que accedesqui a un lloc de feina dins el mercat ordinari i el mantengui, amb l'objectiu final d'aconseguir una ocupació de qualitat o una millora professional.

SERVEI D'ATENCIÓ A FAMÍLIES

El servei d'Atenció a les famílies ofereix informació, orientació, recursos formatius i suport emocional.
Els seus objectius estan orientats a donar pautes als pares sobre la educació dels seus fills/es, a la realització d'Escoles de Pares, tallers d'estratègies de comunicació, promoure hàbits de vida saludables, fer que els pares participin en el Pla Individual del seu fill/a i dotant-lis dels recursos socials i tècnics per a poder adaptar-se favorablement a les diferents situacions i etapes del cicle evolutiu del seu fill/a.

ELS TRES SERVEIS

Després de realitzar una primera visita al centre i arrel de les converses mantingudes amb la meva tutora, decidim que el Pràcticum es centri en tres serveis bàsics que ofereix aquesta entitat. El motiu és molt senzill, la gran oferta de serveis que ofereix aquesta entitat i al poc temps per fer les pràctiques, fa inviable poder conèixer-los tots i si així es volgués fer, els coneixements serien del tot superficials i massa generals.

Els serveis que s'han escollit són els següents:

1. Orientació i inserció sociolaboral per a persones amb discapacitat auditiva.
2. Dificultats d'aprenentatge dels nis i joves amb discapacitat auditiva: suport educatiu i orientació escolar i noves tecnologies aplicades a la intervenció.
3. Atenció a famílies: tallers per a famílies d'estratègies de comunicació.

INTRODUCCIÓ A LES PRÀCTIQUES

L'Associació de Pares de persones amb discapacitat auditiva (ASPAS) és una entitat sense ànim de lucre, i declarada d'utilitat pública, amb personalitat jurídica pròpia, formada fonamentalment per pares i mares de persones amb discapacitat auditiva.

He decidit fer el treball de Pràcticum II en aquesta entitat ja que, encara que per raons de feina professional (com AL) he tractat amb nins i nines amb discapacitat auditiva, desconec més enllà del que fa referència al món educatiu i pens que és molt interessant conèixer com treballen altres professionals relacionats amb aquesta discapacitat. 

Fins ara, la meva feina s'ha desenvolupat en nins i nines en una franja escolar de 12 a 16 anys (durant l'etapa d'ESO) i sempre he tingut interès amb conèixer com es desenvolupen una vegada que s'integren en el món laboral.