dijous, 23 de maig del 2013


CONCLUSIONS

Durant aquest període de temps que he fet les meves pràctiques a l’entitat Aspas m’he adonat que a diferència d’altres discapacitats, la discapacitat auditiva és una discapacitat oculta, i que, té, uneS implicacions en el desenvolupament cognitiu, en el desenvolupament social i en el desenvolupament comunicatiu i lingüístic, i que, sense un tractament rehabilitador adequat es poden agreujar i intensificar, incidint en la seva qualitat de vida. Encara que, quan treballem creient amb les seves possibilitats i cerquem estratègies apropiades, les persones amb discapacitat auditives aprenen i avancen, perquè hi ha pares i mares i professionals que confien amb ells i els ofereixen oportunitats d’aprenentatge. A mi m’han impactat sobretot, les famílies, per elles l’integració dels seus fills/es significa  l’oportunitat d’elaborar la seva acceptació de la situació, però també els obri noves expectatives esperançadores de que els seus fills i filles puguin integrar-se a la normalitat quotidiana. Necessiten atenció especialitzada no tan sols en els primers moments, (després de rebre el diagnòstic, o durant la infància dels seus fills), sinó que al llarg de tot el seu cicle vital amb la finalitat de prendre les decisions més adequades i ajustades a les necessitats dels seus fills/es amb discapacitat, com poden ésser l’escolarització, l’adol·lescència, la preparació per a la vida laboral,...
He de dir que he après molt, he pogut experimentar el treball a llarg plaç que realitzen els professionals d’aquesta entitat amb els seus usuaris, conèixer un servei d’Inserció Sociolaboral que m’ha fascinat la tasca que fan les preparadores laborals, per mi, un dels serveis més durs i complicats d’Aspas. Vull afegir que m’ha cridat l’atenció que la figura del psicòleg, està dirigida als usuaris adults amb discapacitat auditiva i que proporciona suport psicològic quan ho han de menester per circumstàncies individuals i personals. Crec que aquesta figura hauria de fer una tasca més transversal a nivell d’entitat, tenir una visió més acurada de l’entorn, involucrar-se més, tenir una visió contextualitzada. Crec que als centres escolars la figura de l’orientador és molt més completa, pot aprofundir més amb les problemàtiques que afecten als alumnes ja que té información de molts d’àmbits al mateix temps, cosa que no passa amb els de les entitats. La seva tasca es redueix a assessorament de “despatx”.

Vull donar les gràcies a Aspas per deixar-me fer les pràctiques i el bon tracte que he rebut.




dissabte, 18 de maig del 2013


TALLER LECTURA: GERONIMO STILTON

SESSIÓ: Al taller de lectura hem realitzat un diari a mode de resum sobre el llibre que han triat els nins/es, a aquest diari han escrit algunes frases sobre els personatges, on viuen, què fan, a què es dediquen etc...

Objectius:
  • Millorar la seva competència de comprensió i expressió escrita
  • Treballar la lectura que han fet durant aquestes tres setmanes
  • Realitzar una activitat lúdica sobre la lectura triada
  • Millorar la comunicació del grup i fomentar el treball cooperatiu
  • Augmentar el seu vocabulari
Descripció de la sessió: Una vegada feta la lectura a casa sobre el troç que havien de llegir, feiem una comprensió entre tots, per tal de saber què havien entès i si havia paraules que no entenguessin d'ella.
Cada vegada que sorgia una paraula que no entenien, se'ls explicava el significat i després ells feien una fitxa on escribien la paraula i l'escribien amb les seves paraules. aquesta fitxa es guardava a una carpeta.
Després treiem el diari que estavem creant i seguiem la tasca de redactar i afegir informació al diari conjunt.
Aquest diari estava adaptat a les seves necessitats i competències.

Observacions: En el grup de treball hi ha moltes diferències a nivell intel·lectual i de discapacitat  fa difícil el treball conjunt, hi ha diferències també d'edat, i tal vegada fa que alguns dels components més autònoms s'avorreixin un poc alhora de fer les tasques. Això és al meu veure uns dels problemes que tenen a Aspas, no tenen suficients usuaris per crear grups més homogènis i han de treballar amb diferents usuaris de diferents característiques. Pareix també mal de creare ja que nosaltres als centres públics treballem amb una diversidad molt més grossa i adaptem les tasques als alumnes que tenim dins les aules. El treball és el mateix per a tots els usuaris que compartiesen les sessions.

Vos envio un enllaç on trobereu cançons per persones amb discapacitat auditiva:

http://www.lenguadesignos.org/videos/canciones.com

y una preciosa reflexió....


Cuando uno pone el alma en lo que hace,
lo que hace cobra vida.
Cuando alguien interpreta con el alma una canción maravillosa para
quien no oye,
éste la sentirá.... y podrá oírla.

"UN HUEVO FRITO"

CANÇÓ AMB LLENGUATGE DE SIGNES

"UN HUEVO FRITO"

Sessió: Avui a la sessió d'Atenció a les Famílies hem treballat una cançó amb el llenguatge de signes amb el grup de pares i mares que es reuneixen cada setmana amb l'objectiu principal d'aprendre i millorar la comunicació amb els seus fills/es amb discapacitat auditiva.
Objectius:

  • Saber com interpreten i comprenen la música els nins i nines amb discapacitat auditiva
  • Com poden passar un bon moment lúdic amb els seus fills/es amb una cançó
  • Augmentar el seu vocabulari sobre les normes i hàbits d'higiene a la taula alhora de dinar o sopar
Descripció de la sessió: La sessió ha començat amb la col·locació en semicercle de les cadires mirant cap a una televisió on es veia la cançó escrita per tal de poder llegir la lletra. Després hem anat practicant cada estrofa sense música amb llenguatge de signes. Possavem la música i ho feiem tots plegats estrofa per estrofa fins arribar a fer tota la cançó sencera.
Observacions: Sempre m'ha cridat l'atenció l'interès i la manera com viuen aquests pares aquestes sessions, plens d'alegria i compartint aquests moments com a teràpia de grup, cada estrofa turaven per contar les seves experiències amb els seus fills/es a la taula, què fan què no fan... les sessions sempre venen justes de temps per aquest fet, encara que a mi hem pareixen molt profitoses i enriquidores. Tal vegada a moments s'ha de tallar l'intercanvi que sorgeix d'experiències sinó no avançaríen en el seu aprenentatge.
Reflexions: De cada dia estic més convinçuda que ells només volen aquest espai per tal de parlar i compartir les seves experiències, ja que a la fi els aprenentatges són secundaris perquè molts d'ells ja han establert un llenguatge propi amb el seus fills/es i aprendre l'estandar no els crida massa l'atenció. Molts dels seus fills/es ja són grans i no volen aprendre un altre mètode de comunicació.

M'ha cridat molt l'atenció veure i practicar una cançó amb llenguatge de signes, no ho havia practicat mai. S'ha demanat aprendre la cançó "cumpleaños feliz"per cantar quan fan festa els nins.

diumenge, 5 de maig del 2013


REFLEXIÓ SOBRE LA TASCA DEL PSICOPEDAGOG 

Ara que ja duc unes quantes setmanes anant a Aspas i he pogut observat la tasca que fan els psicòlegs i psicopedagogs a l'entitat, observo que és diferent a la que estava acostumada a veure a la meva feina a un departament d'orientació a un institut.
La tasca que fan dins entitats podríem dir que és més individualitzada, més de despatx, el seu assessorament és a l'usuar en qüestió, no hi ha diagnòstic com en els centres escolars, simplement aconsellen si hi ha un problema en concret dins l'entitat, o fan un taller a nivell general.
 Al meu veure, la seva tasca està més descontextualitzada, tot el context que envolta  a l'usuari fora de l'entitat és pràcticament desconegut pel psicopedagog o psicòleg (en el cas d'Aspas són anomenats psicòlegs, no orientadors), ells tenen la informació que li puguin oferir els usuaris que hi van o els altres professionals que treballen amb ell a l'entitat, però, tot allò que l'envolta i que no té lloc a Aspas no és conegut. Tampoc hi ha un intercanvi d'informació entre l'orientador escolar (si és el cas d'un nin/a) i el de l'entitat. Cada un d'ells treballa des de el seu àmbit sense cap tipus de connexió, només van al centres els UVAIS, però l'intercanvi d'informació és a nivell metodològic o per assessorar al professorat de qualque sistema de comunicació. Tal vegada és normal, cada un treballa dins diferents contextos i fa la tasca que ha de fer.
Personalment crec que és més real la tasca de l'orientador escolar, treballa amb molts d'àmbits (escolar, familiar, entorn, amics, professorat...) té una visió més amplia i detallada per poder oferir ajud, també la seva tasca és transversal assessorant a tots. També viu el dia a dia ja que en el cas d'un institut conviu amb els joves i pot replegar molta més informació que un psicòleg que tan sols el veu si hi ha una problema puntual.