DARRERA SESSIÓ - HABILITATS SOCIALS

ACADÈMIA HOLLY-GRUP (ENTREGA D'OSCARS)
DARRERA SESSIÓ D'AQUEST TALLER          


                               

Objectius:

• Despedir el taller entre tots els components del grup
• Recordar i valorar les altres sessions que s'han duit a terme durant aquests mesos
• Seguir treballant les habilitats lingüístiques i comunicatives dels usuaris del taller

Descripció de la sessió: Avui era la darrera sessió d'aquest Taller d'Habilitats Socials que va començar el mes de febrer amb un grup de cinc usuaris. Per acabar el Taller s'ha volgut fer una espècie d'entrega d'oscars als usuaris, on ells mateixos es anaven donant premis (oscars) per les seves actuacions a les diferents sessions que s'han anant fent durant aquests mesos.

1. Oscar a la persona del grup que ha protagonitzat l'episodi més interessant o divertit de les sessions.
2. Oscar a la persona que ha fet la cosa més rara a una sessió
3. Oscar a la persona que vesteix de manera més original
4. Oscar a la persona que ha fet més aportacions a les sessions
5. Oscar a la persona més discreta en el grup
6. Oscar a la persona que destaca per les seves habilitats artístiques

Avaluació: Per acabar hem recordat entre tots els bons moments que hem passat plegats, recordant que hem treballat a cada sessió i què hem aprés a cada una d'elles.
També hem votat quina ha estat la més divertida per a ells i elles.

Observacions: Ha estat una sessió emotiva, ja que encara que fa poc temps que hi vaig, ja m'han agafat confiança i s'ha creat un bon clima d'afecta entre ells i nosaltres.
Un petit detall molt bonic ha estat que quan estavem recordant les sessions una usuaria m'ha agafat la mà com a senyal de confiança i d'afecta. Hem de recordar que tots tenen a més de la discapacitat auditiva, una discapacitat psíquica i que són adolescents.
Una usuaria s'ha aferrat a tots quan a acabat tot i amb aquest fet veus el tremen vincle afectiu que hi ha i lo enriquidor que és fer feina amb tots ells. La veritat he arribat a pensar que m'agradaria fer feina a un lloc com a aquest, encara que soc funcionaria i seria un  poc difícil sense una excedència.
M'ha agradat moltíssim aquest Taller.

CINE ACCESSIBLE

CINE ACCESSIBLE             

Des de novembre del 2012, els cinemes OCIMAX de Palma de Mallorca, un dia a la setmana, ofereix pel·lícules d'estrena accessibles per a persones amb discapacitat i visual, utilitzant sistemes de subtitulat i audio-descripció.
L'iniciativa és de la Fundació Orange i Navarra de Cinema, que entenen que l'oci s'ha d'entendre com a una proposta més d'integració. Per aquest motiu trien pel·lícules recents per tal de poder veure-les amb la resta del públic.
Cada setmana, normalment els dijous, un dels passes de la pel·lícula d'estrena es fa simultàniament amb subtítols i aparells d'audio-descripció.
Aspas publica en el seu facebook les pel·lícules que s'estrenen i també posa a disposició del seus usuaris un correu electrònic per poder enviar les seves opinions per tal de poder millorar aquesta iniciativa.

AFECTA

VINCLE AFECTIU

Em crida molt l'atenció el vincle afectiu i de dependència que es crea entre la preparadora laboral i l'usuari d'Aspas. Pensau tot el procés que viuen i el temps que es passen junts. Pot començar des de la recerca de un lloc de feina porta a porta de cada empresa deixant currículums, la recerca per internet... Si l'usuari troba una feina el preparador l'acompanya durant tota l'adaptació a la feina, l'explica la tasca què ha de fer, l'assessora en tot moment, el renya si és necessari... o perquè no pot arribar tard o perquè ha de millorar la seva higiene..., si cal el duu amb el seu propi cotxe, l'acompanya amb bus perquè vegi a on a d'anar etc...

L'altre dia una PL hem contava que va fer un curs de jardineria amb un usuari seu durant 120 hores i cada dia anava amb ell i feia tot allò que ell feia,va aprendre un munt sobre jardineria, una altra vegada se'n va anar amb un usuari a Cabrera, una illeta d'aquí que vas amb llanxa, per fer paret seca enmig del camp. Cada dia s'aixecava a les 6.00 per anar amb ell i tornava l'horabaixa amb la llanxa. Com veis no és gens fàcil la seva feina, cada vegada que estic amb elles sempre les dic que és d'admirar tot el que fan pels seus usuaris.
També els usuaris les estimen molt, estan agraïts per la seva paciència i per tot allò que fan. Moltes vegades lluiten per ells perquè els millorin els sous, els horaris, els convenis etc...
És una lluita constant per tal de sensibilitzar la societat envers aquest col·lectiu, que puguin tenir un lloc de feina digne i que puguin confiar amb ells.

ORIENTACIÓ LABORAL- TALLER RAF

Els dilluns hi ha un taller d'Orientació Laboral anomenat RAF (Recerca Activa Feina), on els usuaris d'Aspas  
tenen un aula amb ordinadors i ells mateixos fan la seva pròpia recerca de feina, anant a les pàgines més importants on s'anuncien les feines que s'ofereixen al mercat laboral. Aquest taller és voluntari, normalment l'empren els usuaris que no tenen ordinador o internet a casa seva. Altres usuaris no saben utilitzar aquestes pàgines i inclús no saben utilitzar l'ordinador, i hi ha un PL amb ells que'ls ajuda a fer una recerca de feina, també cada usuari ha de dur un registre, control de les recerques que ha fet, on apunten l'anunci que han trobat, la data, si han deixat currículum... per tal de no repetir currículums i veure el què han fet
Els usuaris més avançats tecnològicament  empren el mòbil per fer la recerca de feina. Els discapacitats auditius empren molt els mòbils, ja que s'envien molts de missatges. Hi ha companyies fa descomptes i ofertes als usuaris d'Aspas i als seus treballadors.

 TEST EXAMEN - CARNET DE CONDUIR

El carnet de conduir no està adaptat, les PL (preparadores laborals) acompanyen als usuaris a fer l'examen, poden ajudar-los a interpretar les preguntes. Moltes vegades les pedagogues que fan suport, fan feina amb aquests usuaris que volen treure el carnet de conduir i els ajuden a entendre les preguntes ja que no entenen les dobles negacions i els tests del carnet de conduir hi ha moltes. Refan les preguntes i les formulen d'una altra manera o adapten el temari.

REFLEXIÓ....DUBTE....CONTRADICCIÓ

Com cada dimecres vaig assistir al Taller de Pares que ofereix Aspas, seguim aprenent el Llenguatge de Signes. Els pares i jo mateixa aprenem a emprar aquest sistema de comunicació amb l'ajut d'una logopeda i de la psicòloga del centre dedicada als problemes que puguin tenir les famílies dels usuaris de l'entitat.
Em crida molt l'atenció que la gran majoria no sap emprar aquest sistema de comunicació, tots han començat  de zero, i els seus fills són de diferents edats, però tots almanco ja tenen més de 5 anys, inclús 12 o més. No puc entendre com pot ser que fins ara no hagin après cap sistema de comunicació alternatiu per poder comunicar-se amb els seus fills o filles. Tots diuen que s'entenen a la seva manera, s'han inventat un llenguatge propi que tan sols entenen ells i els seus fills/es. Clar cada un interpreta el signe que fan, però no és cap el mateix.
La meva reflexió és que no puc entendre com no han après el llenguatge universal, almanco que es puguin entendre si es comuniquen amb altres persones amb discapacitat auditiva. Crec que és un atràs total per ambdues parts, el temps que han perdut aprenent un sistema propi podrien haver après almanco un de normalitzat que tothom empri.
Els nins aprenen a aquesta famosa escola, on tots estan a un aula específica, cóm pot ser que els pares no s'hagin implicat amb una cosa tan bàsica i al mateix temps tan important com pugui ser poder comunicar-se amb els seus fills? Ja sé que lo important és COMUNICAR-SE, però crec que BÉ.
La pròxima sessió intentaré aclarir aquest dubte amb la psicòloga....

EMOCIONS- ELOGIS

DIR UNA COSA AGRADABLE O BONICA DE QUALCÚ

Descripció de la sessió: Avui han de dir una cosa bonica de cada un d'ells, un el·logi, un cumplit, una alabança... i aprendre a contestar a aquest cumplit.
Abans hem començat col·locant en rotllo les nostres cadires per veure'ns les cares, per tal de millorar la comunicació entre nosaltres. Hem fet un roleplay abans per saber que farien ells enmig d'aquestes situacions, i ja ens imaginàvem com respondrien, malament, no saben respondre positivament a les alabances. No tenen cap habilitat social.
Objectius:
- Saber fer una alabança.
- Dir una cosa agradable als companys.
- Saber respondre positivament a una alabança donant les gràcies... contestant de manera agradable y educada.
- No fer la contrària a la gent.
- Adonar-se que se sent millor una persona quan li diuen una cos agradable.
Acords:
- Intentar no egigerar quan fan un roleplay, ja que en totes les accions fan exageracions.
- Fer gestos per demostrar les seves emocions en el moment.
Avaluació:
Jocs de roleplay
Observacions i presa de notes.
Diari de Camp
Observacions: 
Quan feim aquests tipus de roleplay es poden observar més les discapacitats psíquiques que tenen. Qualsevol cosa relativa a emocions d'afecta, les confonen amb situacions de "novios" "besos"... i es despisten d'una tal manera que es difícil tornar a centrar-los. Riuen d'una forma exigerada i no atenen a la classe.
Tampoc no entenen quan intentam fer una simulació de dir una cosa bonica fent cara d'oill, no ho entenen, no veuen la diferència.

ELS TREBALLADORS

ELS TREBALLADORS USUARIS D'ASPAS: VIDES AUTÒNOMES

He preparat una petita entrevista a un usuari  d'ASPAS amb l'ajud de la PL (Preparadora Laboral).

Aquest usuari treballa com a auxiliar de jardineria a una clínica privada.Té 26 anys i duu audífon des dels 10 anys. Cada dia fa un trajecte de 20 minuts amb autobús d'anada i tornada. Pateix una discapacitat psíquica lleugera afegida a la de la sordera. Ha superat molts de moments difícils perquè li costa acceptar les indicacions dels seus caps. Amb un suport intensiu, sobretot al principi, ha aconseguit desenvolupar la seva feina perfectament i portar una vida laboral normalitzada. Tot gràcies a la feina de la seva PL (que és la PL que m'ajuda a les meves pràctiques).

Quan de temps fa que estas treballant a la clínica i quina jornada fas?
Fa uns 4 anys i treball de dilluns a divendres de 8:00 a 12:00 
Quina és la feina que realitzes diàriament?
Al matí, a primera hora, greno els patis de fora de la clínica, llevo les fulles i la porqueria que hi ha i m'atur 15 minuts per berenar. Després em poso a carregar les màquines amb aigua, col·loco les llaunes a la nevera del bar i faig tots els encàrrecs que em manen. I si queda brutícia, acabo de recollir.
Et va costar molt aprendre a fer bé la teva feina?
La veritat és que no. Vaig aprendre bastant ràpid, no em va costar gaire.
Creus que et va ajudar que la preparadora laboral et fes el suport quan vas començar la feina?
Sí. Em va ajudar a aprendre la feina de manera molt més ràpida.
Quins problemes has tingut a la teva feina durant aquest temps i com l'has resolt?
He tingut problemes amb la cap i amb l'encarregada del bar, perquè em diuen que no duc bé l'uniforme o que no grano bé. Vaig tenir un problema veritablement important quan els vaig contestar malament i aixecar la veu. Ho vaig resoldre demanant perdó i fent les coses bé. Després na XX (PL) va parlar amb la meva cap i amb mi i estava amb mi quan grenava perquè ho fes bé. Ara ja no tinc problemes, ja no m'enfado.
Creus que la PL t'ajuda quan tens problemes a la feina?
Sí, al principi em molestava perquè no m'agradava que em miràs, però crec que sí que m'ajuda, sobretot perquè parla amb mi, amb la meva cap i amb el meu pare.
Cada quant et fa una visita na XX (PL)?
Al principi venia amb mi cada dia, després cada setmana i parlava amb en XX  (suport natural)que és un amic que tenc a la feina i ara ve cada mes...o no m'enrecordo cada quan ve...
Gràcies XXX

REFLEXIÓ
Aquest usuari és un clar exemple de sortida positiva, la d'un treballador que fa la seva feina de forma autònoma, té una situació laboral estable i ja no necessita suport del programa.
La conclusió a la qual arribam és que l'integració laboral en un entorn normalitzat forma part fonamental de la integració social de les persones amb discapacitat i que augmenten considerablement les seves expectatives de futur, tant en qualitat com en quantitat.

VOCABULARI ORIENTACIÓ LABORAL

TERMINOLOGIA- PARAULES CLAUS

Una de les coses que més m'està costant fins ara de les pràctiques és el vocabulari que s'empra quan faig feina al servei d'Orientació Laboral. Empren una terminologia tan diferent a la que estic acostumada que cada cop m'han d'explicar què volen dir, aquí teniu tres:

PORTA FREDA: És quan fan el contacte amb una empresa que en aquell moment no ha de menester cap empleat, han de fer l'acompanyament amb l'usuari i literalment tocar al portal de l'empresa a demanar feina. A vegades tenen sort i a vegades, per no dir quasi sempre, se'n tornen per on han tornat. Diuen que poc a poc van perden la vergonya i posen "morro".

CEE: Centros Especiales de Empleo. Són centres especialitzats amb persones que tenen una discapacitat, tots els usuaris tenen una discapacitat superior o igual al 33%. Només hi ha amb ells uns coordinadors que regulen les tasques. Avui en dia hi ha molts d'aquests centres adherits, ja que reben subvencions i bonificacions per poder dur-los a terme.

SUPORT NATURAL: Un suport natural és una persona sense cap tipus de discapacitat que fa feina a la mateixa empresa que la persona que han col·locat amb discapacitat. Els preparadors laborals quan fan l'acompanyament es van fixant amb els companys de feina que fan més costat al seu usuari, qui es preocupa més per ell, qui s'acosta a ajudar-lo etc... i fan que aquesta persona sigui el suport quan ells van deixant poc a poc l'acompanyament. És el vincle entre ells i l'usuari.

HABILITATS SOCIALS

APRENDRE A CONTESTAR 

Avui he assistit i he participat d'uns sessió molt interessant, aprendre a contestar a preguntes a vegades impertinents o que no tens ganes de contestar.
Els usuaris que participen a aquestes sessions són joves de edats compreses entre els 15 i 21 anys, és un grup reduït de 4 participants, i tots presenten mancances greus de habilitats socials. Són joves que a conseqüència de la seva discapacitat auditiva presenten un retràs molt evident. Aquest fet em va fer demanar al psicòleg, fins a quin punt es sap si el retràs que presenten és degut a la deficiència o a una discapacitat psíquica, i la veritat em va sorprendre la seva resposta ja que em va dir que no ho sabíen, ja que les proves psicotècniques estan molt enfocades a nins normooients i no a nins amb problemes auditius.
La sessió consistia en que un d'ells es col·locava enmig d'un rotllo i els altres li demanaven preguntes que havien preparat els dos psicòlegs. Les preguntes eren un poc indiscretes, inclús els mateixos joves es sentien avergonyits "¿qué te gustaría tener y no tienes?", "¿Has robado alguna vez?", ¿Qué parte de tu cuerpo te gusta menos?", "¿ A quien no soportas de tu famíla"?...
Els joves habien d'aprendre a contestar amb expressions correctes i no de males maneres com habitualment fan.
Reflexió:
A vegades tenc la sensació de que no les adapten lo suficient als joves que tenen i que tenen una varietat molt diferent d'usuaris junts, el que provoca que hi ha usuaris que no volen tornar a les sessions, ja que les troben avorrides. Veuen massa infantils a la resta, encara que més o manco tenen la mateixa edat cronològica però no psíquica.

SESSIÓ AMB UNA USUARIA I UNA PREPARADORA LABORAL

Objectius:

• Ajudar a  fer un currículum a una usuaria d'ASPAS
• Ensenyar-la a consultar pàgines per internet d'ofertes de treball
• Fer una "porta freda"
• Cercar i delimitar un itinerari a una zona específica d'empreses 
• Conèixer el fitxer d'ASPAS

Descripció de la sessió:

Temps: 2 hores

Usuaris: Preparadora laboral, usuaria de 45 anys amb una discapacitat auditiva de 44%

Usuaria de 45 anys demana ajuda per cercar ofertes de treball. Cerca feina en el sector administratiu i tal vegada en empreses de missatgeria ja que va fer feina temps enrera. No vol sortir de la zona del polígon de Son Castelló, ja que es desplaça amb bus.

Comença la sessió completant el seu currículum, ja que presenta moltes mancances. Després consultam unes pàgines d'ofertes de treball : symbaloo.com, Palma activa. Quan trobam una possible oferta, l'usuaria no té idiomes. A més a més, no té massa clar si vol fer tasques de neteja. El ventall és molt ampli i fa que sigui difícil cercar, poden ser moltes les empreses. Seria molt més fàcil si només es decidís per una professió en concret.

Acords:

Acompanyar a l'usuaria a deixar currículums a les empreses que estan adherides al treball en suport en la zona de Son Castelló.

Acompanyar-la a SS.SS

Fer unes cridades telefòniques a unes empreses.

Avaluació:

Anotar a un full de seguiment totes les empreses a on s'ha enviat el currículum i les dates de quan es va enviar.

Anar revisant el diari de cites de l'usuaria.

Fer un seguiment quinzenal del cas, mitjançant l'entrevista presencial de l'usuaria.

Acompanyament de l'usuaria a les empreses per tal de veure si es sap desenvolupar autònomament.

Observacions:

Cada preparadora duu un ratio de 15 casos cada una, tant d'usuaris que cerquen feina com de usuaris que ja en fan. He fet aquesta pregunta perquè m'ha sorprès molt el fet de l'acompanyament cercant empreses per entregar currículums, les entrevistes, l'acompanyament a SS.SS, al SOIB, INEM, SEPE....Crec que és molt difícil fer un seguiment tant acurat com el que fan. Ja que a vegades l'usuari pot tenir un nivell d'autonomia bo, però d'altres poden ser molt dependents i limitats, sent necessari anar amb ells cada passa que donen.

BLOG ASPAS

aspasleehablacomunica.com

Avui he començat la meva tasca al blog d'ASPAS, la meva tutora de pràctiques hem va demanar per fer intervencions al blog que havien començat fa poc.
Aquest blog és un recull de recursos adreçats a tots els usuàris d'ASPAS de qualsevol edat i per a les seves famílies i professors.
Vull treballar amb ells "La educació emocional" mitjançant jocs de targetes amb imatges. A mesura que els vagi fent aniré penjant la meva tasca. El blog es diu aspasleehablacomunica.com, per si el voleu visitar.
Ara he començat a fer un buidatge d'informació i a crear les targes.

REFLEXIÓ

REFLEXIÓ SOBRE UNA SESSIÓ D'UN TALLER DE PARES

Dimecres passat vaig anar a la sessió que feim amb pares sobre "Estratègies de Comunicació", la sessió va ser molt efectiva ja que varem venir dos nins sords i ens feien una pràctica del llenguatge de signes i nosaltres  havíem d'entendre el què volien comunicar i després al contrari nosaltres signàvem i ells endevinaven.
  Un cop els nins ja no eren a la habitació, els pares com sempre aprofitem la mínima per parlar sobre els seus fills i comentar els seus problemes i compartir experiències entre ells. Aquest moment és el millor per a ells, observes les ganes que tenen de ser escoltats i d'escoltar als altres, s'acompanyen entre ells, se donen suport i ànims. A mi, personalment, m'agrada més sentir-los parlar entre ells, que la sessió en si sobre la comunicació, crec que haurien de crear un espai a on poguessin expressar-se lliurament, una espècie de taula rodona... Bé el fet és que vaig escoltar la història d'una de les nines que havia estat amb nosaltres a la sessió, ja que la seva padrina estava allà i vaig quedar aborronada. Molts dels nins que són usuaris d'ASPAS, són alumnes d'un centre concertat pioner amb alumnat amb discapacitat auditiva. Aquest centre agrupa als nins amb discapacitat auditiva junts dins aules d'educació especial, dins aquesta havien ubicat a tres nins amb una sordesa profunda que no parlaven ni es podien a penes comunicar i amb altres discapacitats associades. Aquesta nina també la varen afegir a aquest grup i la seva sordesa no era tan greu, ella parlava, però aquest fet va provocar el seu retràs total amb la comunicació. La padrina (té la custòdia) es va posar en contacte amb ASPAS i entre tots varen aconseguir que la traguessin de l'aula especial. Vaig quedar molt sorpresa de la incompetència del que es diuen professionals!!! No ho podia creure... cóm és possible que això pugui passar avui en dia.
Vaig arribar a ca nostra indignada, i volia compartir aquest fet amb vosaltres.

BIBLIOGRAFIA

BIBLIOGRAFIA EN RELACIÓ AMB LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE

AGUADO, G. (1995): El desarrollo del lenguaje de 0 a 3 años. Bases para un diseño curricular en la Educación Infantil. Madrid, CEPE.
ALEGRIA, J. (1987): Adquisición de la lectura en el niño sordo. MEC, Serie Documentos, nº 7. Madrid, CNRR.
CERMI.(2004): Atención educativa a las personas con discapacidad. Documentos CERMI, nº8. Madrid, CERMI.
CLEMENTE, M. y DOMÍNGUEZ, A. (1999): La enseñanza de la lectoescriptura. Enfoque psicolingüístico y sociocultural. Madrid. Ed.Pirámide.
CNREE (1991): El lenguaje de signos. Vocabulario escolar básico. Madrid, CNREE-MEC.
DOMINGO, J. y PEÑAFIEL, F. (1998): Desarrollo curricular y organizativo en la escolarización del niño sordo. Málaga, ALJIBE, Colec. Biblioteca de Educación.
FERNÁNDEZ MORA, J.A. y VILLALBA, A. (1996): Atención educativa de los alumnos con necesidades educativas especiales derivados de deficiencia auditiva. Generalitat Catalana.
GÓMEZ-MASCARAQUÉ PÉREZ, M. T. (Directora) (2003): Ley de Calidad de la Educación. Creaciones COPYRIGHT, Madrid.
GONZÁLEZ, G., LÓPEZ, M., MARTÍNEZ, J. (2000): Guía de recursos bibliográficos y materiales (2 tomo). Editora Andaluza, Hergué.
GONZÁLEZ MANJÓN, D. (1993): Adaptaciones Curriculares. Guía para su elaboración. Málaga, Aljibe.
GUTIÉRREZ CÁCERES, R. (2004): Cómo escriben los alumnos sordos. Málaga, Aljibe.
HERNÁNDEZ, J. M. (1995): Propuesta Curricular en el área de lenguaje. E.I. y alumnos con trastornos en la comunicación.
JUÁREZ, A. (1999): Entrenamiento metafonológico y enseñanza de la lectura en niños sordos. En Monfort (ed.), Logopedia, ciencia y técnica. Madrid. CEPE.
MARCHESI, A. (1986): El lenguaje de signos en la educación temprana de los niños sordos. Madrid, ALIANZA.
MONFORT, M. e HIGUERO, R. (1995): Colección Leer. Madrid, CEPE.
MORGON, A. y OOAA. (1991): Educación precoz del niño sordo. Barcelona, MASSON 2ª edición.
VALMASEDA, M. y GÓMEZ, L. (1999): Intervención educativa con los alumnos sordos. En GARCÍA, J.N. (coord.). Intervención psicopedagógica en los trastornos del desarrollo. Madrid, PIRÁMIDE.
VEGA, M. y OOAA. (1990): Lectura y comprensión. Una perspectiva cognitiva. Madrid, ALIANZA.