dijous, 23 de maig del 2013


CONCLUSIONS

Durant aquest període de temps que he fet les meves pràctiques a l’entitat Aspas m’he adonat que a diferència d’altres discapacitats, la discapacitat auditiva és una discapacitat oculta, i que, té, uneS implicacions en el desenvolupament cognitiu, en el desenvolupament social i en el desenvolupament comunicatiu i lingüístic, i que, sense un tractament rehabilitador adequat es poden agreujar i intensificar, incidint en la seva qualitat de vida. Encara que, quan treballem creient amb les seves possibilitats i cerquem estratègies apropiades, les persones amb discapacitat auditives aprenen i avancen, perquè hi ha pares i mares i professionals que confien amb ells i els ofereixen oportunitats d’aprenentatge. A mi m’han impactat sobretot, les famílies, per elles l’integració dels seus fills/es significa  l’oportunitat d’elaborar la seva acceptació de la situació, però també els obri noves expectatives esperançadores de que els seus fills i filles puguin integrar-se a la normalitat quotidiana. Necessiten atenció especialitzada no tan sols en els primers moments, (després de rebre el diagnòstic, o durant la infància dels seus fills), sinó que al llarg de tot el seu cicle vital amb la finalitat de prendre les decisions més adequades i ajustades a les necessitats dels seus fills/es amb discapacitat, com poden ésser l’escolarització, l’adol·lescència, la preparació per a la vida laboral,...
He de dir que he après molt, he pogut experimentar el treball a llarg plaç que realitzen els professionals d’aquesta entitat amb els seus usuaris, conèixer un servei d’Inserció Sociolaboral que m’ha fascinat la tasca que fan les preparadores laborals, per mi, un dels serveis més durs i complicats d’Aspas. Vull afegir que m’ha cridat l’atenció que la figura del psicòleg, està dirigida als usuaris adults amb discapacitat auditiva i que proporciona suport psicològic quan ho han de menester per circumstàncies individuals i personals. Crec que aquesta figura hauria de fer una tasca més transversal a nivell d’entitat, tenir una visió més acurada de l’entorn, involucrar-se més, tenir una visió contextualitzada. Crec que als centres escolars la figura de l’orientador és molt més completa, pot aprofundir més amb les problemàtiques que afecten als alumnes ja que té información de molts d’àmbits al mateix temps, cosa que no passa amb els de les entitats. La seva tasca es redueix a assessorament de “despatx”.

Vull donar les gràcies a Aspas per deixar-me fer les pràctiques i el bon tracte que he rebut.




dissabte, 18 de maig del 2013


TALLER LECTURA: GERONIMO STILTON

SESSIÓ: Al taller de lectura hem realitzat un diari a mode de resum sobre el llibre que han triat els nins/es, a aquest diari han escrit algunes frases sobre els personatges, on viuen, què fan, a què es dediquen etc...

Objectius:
  • Millorar la seva competència de comprensió i expressió escrita
  • Treballar la lectura que han fet durant aquestes tres setmanes
  • Realitzar una activitat lúdica sobre la lectura triada
  • Millorar la comunicació del grup i fomentar el treball cooperatiu
  • Augmentar el seu vocabulari
Descripció de la sessió: Una vegada feta la lectura a casa sobre el troç que havien de llegir, feiem una comprensió entre tots, per tal de saber què havien entès i si havia paraules que no entenguessin d'ella.
Cada vegada que sorgia una paraula que no entenien, se'ls explicava el significat i després ells feien una fitxa on escribien la paraula i l'escribien amb les seves paraules. aquesta fitxa es guardava a una carpeta.
Després treiem el diari que estavem creant i seguiem la tasca de redactar i afegir informació al diari conjunt.
Aquest diari estava adaptat a les seves necessitats i competències.

Observacions: En el grup de treball hi ha moltes diferències a nivell intel·lectual i de discapacitat  fa difícil el treball conjunt, hi ha diferències també d'edat, i tal vegada fa que alguns dels components més autònoms s'avorreixin un poc alhora de fer les tasques. Això és al meu veure uns dels problemes que tenen a Aspas, no tenen suficients usuaris per crear grups més homogènis i han de treballar amb diferents usuaris de diferents característiques. Pareix també mal de creare ja que nosaltres als centres públics treballem amb una diversidad molt més grossa i adaptem les tasques als alumnes que tenim dins les aules. El treball és el mateix per a tots els usuaris que compartiesen les sessions.

Vos envio un enllaç on trobereu cançons per persones amb discapacitat auditiva:

http://www.lenguadesignos.org/videos/canciones.com

y una preciosa reflexió....


Cuando uno pone el alma en lo que hace,
lo que hace cobra vida.
Cuando alguien interpreta con el alma una canción maravillosa para
quien no oye,
éste la sentirá.... y podrá oírla.

"UN HUEVO FRITO"

CANÇÓ AMB LLENGUATGE DE SIGNES

"UN HUEVO FRITO"

Sessió: Avui a la sessió d'Atenció a les Famílies hem treballat una cançó amb el llenguatge de signes amb el grup de pares i mares que es reuneixen cada setmana amb l'objectiu principal d'aprendre i millorar la comunicació amb els seus fills/es amb discapacitat auditiva.
Objectius:

  • Saber com interpreten i comprenen la música els nins i nines amb discapacitat auditiva
  • Com poden passar un bon moment lúdic amb els seus fills/es amb una cançó
  • Augmentar el seu vocabulari sobre les normes i hàbits d'higiene a la taula alhora de dinar o sopar
Descripció de la sessió: La sessió ha començat amb la col·locació en semicercle de les cadires mirant cap a una televisió on es veia la cançó escrita per tal de poder llegir la lletra. Després hem anat practicant cada estrofa sense música amb llenguatge de signes. Possavem la música i ho feiem tots plegats estrofa per estrofa fins arribar a fer tota la cançó sencera.
Observacions: Sempre m'ha cridat l'atenció l'interès i la manera com viuen aquests pares aquestes sessions, plens d'alegria i compartint aquests moments com a teràpia de grup, cada estrofa turaven per contar les seves experiències amb els seus fills/es a la taula, què fan què no fan... les sessions sempre venen justes de temps per aquest fet, encara que a mi hem pareixen molt profitoses i enriquidores. Tal vegada a moments s'ha de tallar l'intercanvi que sorgeix d'experiències sinó no avançaríen en el seu aprenentatge.
Reflexions: De cada dia estic més convinçuda que ells només volen aquest espai per tal de parlar i compartir les seves experiències, ja que a la fi els aprenentatges són secundaris perquè molts d'ells ja han establert un llenguatge propi amb el seus fills/es i aprendre l'estandar no els crida massa l'atenció. Molts dels seus fills/es ja són grans i no volen aprendre un altre mètode de comunicació.

M'ha cridat molt l'atenció veure i practicar una cançó amb llenguatge de signes, no ho havia practicat mai. S'ha demanat aprendre la cançó "cumpleaños feliz"per cantar quan fan festa els nins.

diumenge, 5 de maig del 2013


REFLEXIÓ SOBRE LA TASCA DEL PSICOPEDAGOG 

Ara que ja duc unes quantes setmanes anant a Aspas i he pogut observat la tasca que fan els psicòlegs i psicopedagogs a l'entitat, observo que és diferent a la que estava acostumada a veure a la meva feina a un departament d'orientació a un institut.
La tasca que fan dins entitats podríem dir que és més individualitzada, més de despatx, el seu assessorament és a l'usuar en qüestió, no hi ha diagnòstic com en els centres escolars, simplement aconsellen si hi ha un problema en concret dins l'entitat, o fan un taller a nivell general.
 Al meu veure, la seva tasca està més descontextualitzada, tot el context que envolta  a l'usuari fora de l'entitat és pràcticament desconegut pel psicopedagog o psicòleg (en el cas d'Aspas són anomenats psicòlegs, no orientadors), ells tenen la informació que li puguin oferir els usuaris que hi van o els altres professionals que treballen amb ell a l'entitat, però, tot allò que l'envolta i que no té lloc a Aspas no és conegut. Tampoc hi ha un intercanvi d'informació entre l'orientador escolar (si és el cas d'un nin/a) i el de l'entitat. Cada un d'ells treballa des de el seu àmbit sense cap tipus de connexió, només van al centres els UVAIS, però l'intercanvi d'informació és a nivell metodològic o per assessorar al professorat de qualque sistema de comunicació. Tal vegada és normal, cada un treballa dins diferents contextos i fa la tasca que ha de fer.
Personalment crec que és més real la tasca de l'orientador escolar, treballa amb molts d'àmbits (escolar, familiar, entorn, amics, professorat...) té una visió més amplia i detallada per poder oferir ajud, també la seva tasca és transversal assessorant a tots. També viu el dia a dia ja que en el cas d'un institut conviu amb els joves i pot replegar molta més informació que un psicòleg que tan sols el veu si hi ha una problema puntual.

dimarts, 30 d’abril del 2013

DARRERA SESSIÓ - HABILITATS SOCIALS



ACADÈMIA HOLLY-GRUP (ENTREGA D'OSCARS)
DARRERA SESSIÓ D'AQUEST TALLER          


                               

Objectius:

  • Despedir el taller entre tots els components del grup
  • Recordar i valorar les altres sessions que s'han duit a terme durant aquests mesos
  • Seguir treballant les habilitats lingüístiques i comunicatives dels usuaris del taller

Descripció de la sessió: Avui era la darrera sessió d'aquest Taller d'Habilitats Socials que va començar el mes de febrer amb un grup de cinc usuaris. Per acabar el Taller s'ha volgut fer una espècie d'entrega d'oscars als usuaris, on ells mateixos es anaven donant premis (oscars) per les seves actuacions a les diferents sessions que s'han anant fent durant aquests mesos.

  1. Oscar a la persona del grup que ha protagonitzat l'episodi més interessant o divertit de les sessions.
  2. Oscar a la persona que ha fet la cosa més rara a una sessió
  3. Oscar a la persona que vesteix de manera més original
  4. Oscar a la persona que ha fet més aportacions a les sessions
  5. Oscar a la persona més discreta en el grup
  6. Oscar a la persona que destaca per les seves habilitats artístiques

Avaluació: Per acabar hem recordat entre tots els bons moments que hem passat plegats, recordant que hem treballat a cada sessió i què hem aprés a cada una d'elles.
També hem votat quina ha estat la més divertida per a ells i elles.

Observacions: Ha estat una sessió emotiva, ja que encara que fa poc temps que hi vaig, ja m'han agafat confiança i s'ha creat un bon clima d'afecta entre ells i nosaltres.
Un petit detall molt bonic ha estat que quan estavem recordant les sessions una usuaria m'ha agafat la mà com a senyal de confiança i d'afecta. Hem de recordar que tots tenen a més de la discapacitat auditiva, una discapacitat psíquica i que són adolescents.
Una usuaria s'ha aferrat a tots quan a acabat tot i amb aquest fet veus el tremen vincle afectiu que hi ha i lo enriquidor que és fer feina amb tots ells. La veritat he arribat a pensar que m'agradaria fer feina a un lloc com a aquest, encara que soc funcionaria i seria un  poc difícil sense una excedència.
M'ha agradat moltíssim aquest Taller.

CINE ACCESSIBLE

CINE ACCESSIBLE             

Des de novembre del 2012, els cinemes OCIMAX de Palma de Mallorca, un dia a la setmana, ofereix pel·lícules d'estrena accessibles per a persones amb discapacitat i visual, utilitzant sistemes de subtitulat i audio-descripció.
L'iniciativa és de la Fundació Orange i Navarra de Cinema, que entenen que l'oci s'ha d'entendre com a una proposta més d'integració. Per aquest motiu trien pel·lícules recents per tal de poder veure-les amb la resta del públic.
Cada setmana, normalment els dijous, un dels passes de la pel·lícula d'estrena es fa simultàniament amb subtítols i aparells d'audio-descripció.
Aspas publica en el seu facebook les pel·lícules que s'estrenen i també posa a disposició del seus usuaris un correu electrònic per poder enviar les seves opinions per tal de poder millorar aquesta iniciativa.

dilluns, 29 d’abril del 2013

AFECTA


VINCLE AFECTIU

Em crida molt l'atenció el vincle afectiu i de dependència que es crea entre la preparadora laboral i l'usuari d'Aspas. Pensau tot el procés que viuen i el temps que es passen junts. Pot començar des de la recerca de un lloc de feina porta a porta de cada empresa deixant currículums, la recerca per internet... Si l'usuari troba una feina el preparador l'acompanya durant tota l'adaptació a la feina, l'explica la tasca què ha de fer, l'assessora en tot moment, el renya si és necessari... o perquè no pot arribar tard o perquè ha de millorar la seva higiene..., si cal el duu amb el seu propi cotxe, l'acompanya amb bus perquè vegi a on a d'anar etc...

L'altre dia una PL hem contava que va fer un curs de jardineria amb un usuari seu durant 120 hores i cada dia anava amb ell i feia tot allò que ell feia,va aprendre un munt sobre jardineria, una altra vegada se'n va anar amb un usuari a Cabrera, una illeta d'aquí que vas amb llanxa, per fer paret seca enmig del camp. Cada dia s'aixecava a les 6.00 per anar amb ell i tornava l'horabaixa amb la llanxa. Com veis no és gens fàcil la seva feina, cada vegada que estic amb elles sempre les dic que és d'admirar tot el que fan pels seus usuaris.
També els usuaris les estimen molt, estan agraïts per la seva paciència i per tot allò que fan. Moltes vegades lluiten per ells perquè els millorin els sous, els horaris, els convenis etc...
És una lluita constant per tal de sensibilitzar la societat envers aquest col·lectiu, que puguin tenir un lloc de feina digne i que puguin confiar amb ells.

dimecres, 24 d’abril del 2013



ORIENTACIÓ LABORAL- TALLER RAF

Els dilluns hi ha un taller d'Orientació Laboral anomenat RAF (Recerca Activa Feina), on els usuaris d'Aspas  
tenen un aula amb ordinadors i ells mateixos fan la seva pròpia recerca de feina, anant a les pàgines més importants on s'anuncien les feines que s'ofereixen al mercat laboral. Aquest taller és voluntari, normalment l'empren els usuaris que no tenen ordinador o internet a casa seva. Altres usuaris no saben utilitzar aquestes pàgines i inclús no saben utilitzar l'ordinador, i hi ha un PL amb ells que'ls ajuda a fer una recerca de feina, també cada usuari ha de dur un registre, control de les recerques que ha fet, on apunten l'anunci que han trobat, la data, si han deixat currículum... per tal de no repetir currículums i veure el què han fet
Els usuaris més avançats tecnològicament  empren el mòbil per fer la recerca de feina. Els discapacitats auditius empren molt els mòbils, ja que s'envien molts de missatges. Hi ha companyies fa descomptes i ofertes als usuaris d'Aspas i als seus treballadors.

 TEST EXAMEN - CARNET DE CONDUIR

El carnet de conduir no està adaptat, les PL (preparadores laborals) acompanyen als usuaris a fer l'examen, poden ajudar-los a interpretar les preguntes. Moltes vegades les pedagogues que fan suport, fan feina amb aquests usuaris que volen treure el carnet de conduir i els ajuden a entendre les preguntes ja que no entenen les dobles negacions i els tests del carnet de conduir hi ha moltes. Refan les preguntes i les formulen d'una altra manera o adapten el temari.

divendres, 19 d’abril del 2013


REFLEXIÓ....DUBTE....CONTRADICCIÓ

Com cada dimecres vaig assistir al Taller de Pares que ofereix Aspas, seguim aprenent el Llenguatge de Signes. Els pares i jo mateixa aprenem a emprar aquest sistema de comunicació amb l'ajut d'una logopeda i de la psicòloga del centre dedicada als problemes que puguin tenir les famílies dels usuaris de l'entitat.
Em crida molt l'atenció que la gran majoria no sap emprar aquest sistema de comunicació, tots han començat  de zero, i els seus fills són de diferents edats, però tots almanco ja tenen més de 5 anys, inclús 12 o més. No puc entendre com pot ser que fins ara no hagin après cap sistema de comunicació alternatiu per poder comunicar-se amb els seus fills o filles. Tots diuen que s'entenen a la seva manera, s'han inventat un llenguatge propi que tan sols entenen ells i els seus fills/es. Clar cada un interpreta el signe que fan, però no és cap el mateix.
La meva reflexió és que no puc entendre com no han après el llenguatge universal, almanco que es puguin entendre si es comuniquen amb altres persones amb discapacitat auditiva. Crec que és un atràs total per ambdues parts, el temps que han perdut aprenent un sistema propi podrien haver après almanco un de normalitzat que tothom empri.
Els nins aprenen a aquesta famosa escola, on tots estan a un aula específica, cóm pot ser que els pares no s'hagin implicat amb una cosa tan bàsica i al mateix temps tan important com pugui ser poder comunicar-se amb els seus fills? Ja sé que lo important és COMUNICAR-SE, però crec que BÉ.
La pròxima sessió intentaré aclarir aquest dubte amb la psicòloga....


dijous, 18 d’abril del 2013

EMOCIONS- ELOGIS


DIR UNA COSA AGRADABLE O BONICA DE QUALCÚ

Descripció de la sessió: Avui han de dir una cosa bonica de cada un d'ells, un el·logi, un cumplit, una alabança... i aprendre a contestar a aquest cumplit.
Abans hem començat col·locant en rotllo les nostres cadires per veure'ns les cares, per tal de millorar la comunicació entre nosaltres. Hem fet un roleplay abans per saber que farien ells enmig d'aquestes situacions, i ja ens imaginàvem com respondrien, malament, no saben respondre positivament a les alabances. No tenen cap habilitat social.
Objectius:
- Saber fer una alabança.
- Dir una cosa agradable als companys.
- Saber respondre positivament a una alabança donant les gràcies... contestant de manera agradable y educada.
- No fer la contrària a la gent.
- Adonar-se que se sent millor una persona quan li diuen una cos agradable.
Acords:
- Intentar no egigerar quan fan un roleplay, ja que en totes les accions fan exageracions.
- Fer gestos per demostrar les seves emocions en el moment.
Avaluació:
Jocs de roleplay
Observacions i presa de notes.
Diari de Camp
Observacions: 
Quan feim aquests tipus de roleplay es poden observar més les discapacitats psíquiques que tenen. Qualsevol cosa relativa a emocions d'afecta, les confonen amb situacions de "novios" "besos"... i es despisten d'una tal manera que es difícil tornar a centrar-los. Riuen d'una forma exigerada i no atenen a la classe.
Tampoc no entenen quan intentam fer una simulació de dir una cosa bonica fent cara d'oill, no ho entenen, no veuen la diferència.

ELS TREBALLADORS


ELS TREBALLADORS USUARIS D'ASPAS: VIDES AUTÒNOMES

He preparat una petita entrevista a un usuari  d'ASPAS amb l'ajud de la PL (Preparadora Laboral).

Aquest usuari treballa com a auxiliar de jardineria a una clínica privada.Té 26 anys i duu audífon des dels 10 anys. Cada dia fa un trajecte de 20 minuts amb autobús d'anada i tornada. Pateix una discapacitat psíquica lleugera afegida a la de la sordera. Ha superat molts de moments difícils perquè li costa acceptar les indicacions dels seus caps. Amb un suport intensiu, sobretot al principi, ha aconseguit desenvolupar la seva feina perfectament i portar una vida laboral normalitzada. Tot gràcies a la feina de la seva PL (que és la PL que m'ajuda a les meves pràctiques).

Quan de temps fa que estas treballant a la clínica i quina jornada fas?
Fa uns 4 anys i treball de dilluns a divendres de 8:00 a 12:00 
Quina és la feina que realitzes diàriament?
Al matí, a primera hora, greno els patis de fora de la clínica, llevo les fulles i la porqueria que hi ha i m'atur 15 minuts per berenar. Després em poso a carregar les màquines amb aigua, col·loco les llaunes a la nevera del bar i faig tots els encàrrecs que em manen. I si queda brutícia, acabo de recollir.
Et va costar molt aprendre a fer bé la teva feina?
La veritat és que no. Vaig aprendre bastant ràpid, no em va costar gaire.
Creus que et va ajudar que la preparadora laboral et fes el suport quan vas començar la feina?
Sí. Em va ajudar a aprendre la feina de manera molt més ràpida.
Quins problemes has tingut a la teva feina durant aquest temps i com l'has resolt?
He tingut problemes amb la cap i amb l'encarregada del bar, perquè em diuen que no duc bé l'uniforme o que no grano bé. Vaig tenir un problema veritablement important quan els vaig contestar malament i aixecar la veu. Ho vaig resoldre demanant perdó i fent les coses bé. Després na XX (PL) va parlar amb la meva cap i amb mi i estava amb mi quan grenava perquè ho fes bé. Ara ja no tinc problemes, ja no m'enfado.
Creus que la PL t'ajuda quan tens problemes a la feina?
Sí, al principi em molestava perquè no m'agradava que em miràs, però crec que sí que m'ajuda, sobretot perquè parla amb mi, amb la meva cap i amb el meu pare.
Cada quant et fa una visita na XX (PL)?
Al principi venia amb mi cada dia, després cada setmana i parlava amb en XX  (suport natural)que és un amic que tenc a la feina i ara ve cada mes...o no m'enrecordo cada quan ve...
Gràcies XXX

REFLEXIÓ
Aquest usuari és un clar exemple de sortida positiva, la d'un treballador que fa la seva feina de forma autònoma, té una situació laboral estable i ja no necessita suport del programa.
La conclusió a la qual arribam és que l'integració laboral en un entorn normalitzat forma part fonamental de la integració social de les persones amb discapacitat i que augmenten considerablement les seves expectatives de futur, tant en qualitat com en quantitat.





dissabte, 13 d’abril del 2013

VOCABULARI ORIENTACIÓ LABORAL



TERMINOLOGIA- PARAULES CLAUS

Una de les coses que més m'està costant fins ara de les pràctiques és el vocabulari que s'empra quan faig feina al servei d'Orientació Laboral. Empren una terminologia tan diferent a la que estic acostumada que cada cop m'han d'explicar què volen dir, aquí teniu tres:

PORTA FREDA: És quan fan el contacte amb una empresa que en aquell moment no ha de menester cap empleat, han de fer l'acompanyament amb l'usuari i literalment tocar al portal de l'empresa a demanar feina. A vegades tenen sort i a vegades, per no dir quasi sempre, se'n tornen per on han tornat. Diuen que poc a poc van perden la vergonya i posen "morro".

CEE: Centros Especiales de Empleo. Són centres especialitzats amb persones que tenen una discapacitat, tots els usuaris tenen una discapacitat superior o igual al 33%. Només hi ha amb ells uns coordinadors que regulen les tasques. Avui en dia hi ha molts d'aquests centres adherits, ja que reben subvencions i bonificacions per poder dur-los a terme.

SUPORT NATURAL: Un suport natural és una persona sense cap tipus de discapacitat que fa feina a la mateixa empresa que la persona que han col·locat amb discapacitat. Els preparadors laborals quan fan l'acompanyament es van fixant amb els companys de feina que fan més costat al seu usuari, qui es preocupa més per ell, qui s'acosta a ajudar-lo etc... i fan que aquesta persona sigui el suport quan ells van deixant poc a poc l'acompanyament. És el vincle entre ells i l'usuari.

dimarts, 9 d’abril del 2013

HABILITATS SOCIALS


APRENDRE A CONTESTAR 

Avui he assistit i he participat d'uns sessió molt interessant, aprendre a contestar a preguntes a vegades impertinents o que no tens ganes de contestar.
Els usuaris que participen a aquestes sessions són joves de edats compreses entre els 15 i 21 anys, és un grup reduït de 4 participants, i tots presenten mancances greus de habilitats socials. Són joves que a conseqüència de la seva discapacitat auditiva presenten un retràs molt evident. Aquest fet em va fer demanar al psicòleg, fins a quin punt es sap si el retràs que presenten és degut a la deficiència o a una discapacitat psíquica, i la veritat em va sorprendre la seva resposta ja que em va dir que no ho sabíen, ja que les proves psicotècniques estan molt enfocades a nins normooients i no a nins amb problemes auditius.
La sessió consistia en que un d'ells es col·locava enmig d'un rotllo i els altres li demanaven preguntes que havien preparat els dos psicòlegs. Les preguntes eren un poc indiscretes, inclús els mateixos joves es sentien avergonyits "¿qué te gustaría tener y no tienes?", "¿Has robado alguna vez?", ¿Qué parte de tu cuerpo te gusta menos?", "¿ A quien no soportas de tu famíla"?...
Els joves habien d'aprendre a contestar amb expressions correctes i no de males maneres com habitualment fan.
Reflexió:
A vegades tenc la sensació de que no les adapten lo suficient als joves que tenen i que tenen una varietat molt diferent d'usuaris junts, el que provoca que hi ha usuaris que no volen tornar a les sessions, ja que les troben avorrides. Veuen massa infantils a la resta, encara que més o manco tenen la mateixa edat cronològica però no psíquica.

dijous, 4 d’abril del 2013

SESSIÓ AMB UNA USUARIA I UNA PREPARADORA LABORAL

Objectius:
  • Ajudar a  fer un currículum a una usuaria d'ASPAS
  • Ensenyar-la a consultar pàgines per internet d'ofertes de treball
  • Fer una "porta freda"
  • Cercar i delimitar un itinerari a una zona específica d'empreses 
  • Conèixer el fitxer d'ASPAS
Descripció de la sessió:
Temps: 2 hores
Usuaris: Preparadora laboral, usuaria de 45 anys amb una discapacitat auditiva de 44%
Usuaria de 45 anys demana ajuda per cercar ofertes de treball. Cerca feina en el sector administratiu i tal vegada en empreses de missatgeria ja que va fer feina temps enrera. No vol sortir de la zona del polígon de Son Castelló, ja que es desplaça amb bus.
Comença la sessió completant el seu currículum, ja que presenta moltes mancances. Després consultam unes pàgines d'ofertes de treball : symbaloo.com, Palma activa. Quan trobam una possible oferta, l'usuaria no té idiomes. A més a més, no té massa clar si vol fer tasques de neteja. El ventall és molt ampli i fa que sigui difícil cercar, poden ser moltes les empreses. Seria molt més fàcil si només es decidís per una professió en concret.
Acords:
Acompanyar a l'usuaria a deixar currículums a les empreses que estan adherides al treball en suport en la zona de Son Castelló.
Acompanyar-la a SS.SS
Fer unes cridades telefòniques a unes empreses.
Avaluació:
Anotar a un full de seguiment totes les empreses a on s'ha enviat el currículum i les dates de quan es va enviar.
Anar revisant el diari de cites de l'usuaria.
Fer un seguiment quinzenal del cas, mitjançant l'entrevista presencial de l'usuaria.
Acompanyament de l'usuaria a les empreses per tal de veure si es sap desenvolupar autònomament.
Observacions:
Cada preparadora duu un ratio de 15 casos cada una, tant d'usuaris que cerquen feina com de usuaris que ja en fan. He fet aquesta pregunta perquè m'ha sorprès molt el fet de l'acompanyament cercant empreses per entregar currículums, les entrevistes, l'acompanyament a SS.SS, al SOIB, INEM, SEPE....Crec que és molt difícil fer un seguiment tant acurat com el que fan. Ja que a vegades l'usuari pot tenir un nivell d'autonomia bo, però d'altres poden ser molt dependents i limitats, sent necessari anar amb ells cada passa que donen.

BLOG ASPAS

aspasleehablacomunica.com

Avui he començat la meva tasca al blog d'ASPAS, la meva tutora de pràctiques hem va demanar per fer intervencions al blog que havien començat fa poc.
Aquest blog és un recull de recursos adreçats a tots els usuàris d'ASPAS de qualsevol edat i per a les seves famílies i professors.
Vull treballar amb ells "La educació emocional" mitjançant jocs de targetes amb imatges. A mesura que els vagi fent aniré penjant la meva tasca. El blog es diu aspasleehablacomunica.com, per si el voleu visitar.
Ara he començat a fer un buidatge d'informació i a crear les targes.

REFLEXIÓ


REFLEXIÓ SOBRE UNA SESSIÓ D'UN TALLER DE PARES

Dimecres passat vaig anar a la sessió que feim amb pares sobre "Estratègies de Comunicació", la sessió va ser molt efectiva ja que varem venir dos nins sords i ens feien una pràctica del llenguatge de signes i nosaltres  havíem d'entendre el què volien comunicar i després al contrari nosaltres signàvem i ells endevinaven.
  Un cop els nins ja no eren a la habitació, els pares com sempre aprofitem la mínima per parlar sobre els seus fills i comentar els seus problemes i compartir experiències entre ells. Aquest moment és el millor per a ells, observes les ganes que tenen de ser escoltats i d'escoltar als altres, s'acompanyen entre ells, se donen suport i ànims. A mi, personalment, m'agrada més sentir-los parlar entre ells, que la sessió en si sobre la comunicació, crec que haurien de crear un espai a on poguessin expressar-se lliurament, una espècie de taula rodona... Bé el fet és que vaig escoltar la història d'una de les nines que havia estat amb nosaltres a la sessió, ja que la seva padrina estava allà i vaig quedar aborronada. Molts dels nins que són usuaris d'ASPAS, són alumnes d'un centre concertat pioner amb alumnat amb discapacitat auditiva. Aquest centre agrupa als nins amb discapacitat auditiva junts dins aules d'educació especial, dins aquesta havien ubicat a tres nins amb una sordesa profunda que no parlaven ni es podien a penes comunicar i amb altres discapacitats associades. Aquesta nina també la varen afegir a aquest grup i la seva sordesa no era tan greu, ella parlava, però aquest fet va provocar el seu retràs total amb la comunicació. La padrina (té la custòdia) es va posar en contacte amb ASPAS i entre tots varen aconseguir que la traguessin de l'aula especial. Vaig quedar molt sorpresa de la incompetència del que es diuen professionals!!! No ho podia creure... cóm és possible que això pugui passar avui en dia.
Vaig arribar a ca nostra indignada, i volia compartir aquest fet amb vosaltres.

dimarts, 2 d’abril del 2013

BIBLIOGRAFIA

BIBLIOGRAFIA EN RELACIÓ AMB LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE

AGUADO, G. (1995): El desarrollo del lenguaje de 0 a 3 años. Bases para un diseño curricular en la Educación Infantil. Madrid, CEPE.
ALEGRIA, J. (1987): Adquisición de la lectura en el niño sordo. MEC, Serie Documentos, nº 7. Madrid, CNRR.
CERMI.(2004): Atención educativa a las personas con discapacidad. Documentos CERMI, nº8. Madrid, CERMI.
CLEMENTE, M. y DOMÍNGUEZ, A. (1999): La enseñanza de la lectoescriptura. Enfoque psicolingüístico y sociocultural. Madrid. Ed.Pirámide.
CNREE (1991): El lenguaje de signos. Vocabulario escolar básico. Madrid, CNREE-MEC.
DOMINGO, J. y PEÑAFIEL, F. (1998): Desarrollo curricular y organizativo en la escolarización del niño sordo. Málaga, ALJIBE, Colec. Biblioteca de Educación.
FERNÁNDEZ MORA, J.A. y VILLALBA, A. (1996): Atención educativa de los alumnos con necesidades educativas especiales derivados de deficiencia auditiva. Generalitat Catalana.
GÓMEZ-MASCARAQUÉ PÉREZ, M. T. (Directora) (2003): Ley de Calidad de la Educación. Creaciones COPYRIGHT, Madrid.
GONZÁLEZ, G., LÓPEZ, M., MARTÍNEZ, J. (2000): Guía de recursos bibliográficos y materiales (2 tomo). Editora Andaluza, Hergué.
GONZÁLEZ MANJÓN, D. (1993): Adaptaciones Curriculares. Guía para su elaboración. Málaga, Aljibe.
GUTIÉRREZ CÁCERES, R. (2004): Cómo escriben los alumnos sordos. Málaga, Aljibe.
HERNÁNDEZ, J. M. (1995): Propuesta Curricular en el área de lenguaje. E.I. y alumnos con trastornos en la comunicación.
JUÁREZ, A. (1999): Entrenamiento metafonológico y enseñanza de la lectura en niños sordos. En Monfort (ed.), Logopedia, ciencia y técnica. Madrid. CEPE.
MARCHESI, A. (1986): El lenguaje de signos en la educación temprana de los niños sordos. Madrid, ALIANZA.
MONFORT, M. e HIGUERO, R. (1995): Colección Leer. Madrid, CEPE.
MORGON, A. y OOAA. (1991): Educación precoz del niño sordo. Barcelona, MASSON 2ª edición.
VALMASEDA, M. y GÓMEZ, L. (1999): Intervención educativa con los alumnos sordos. En GARCÍA, J.N. (coord.). Intervención psicopedagógica en los trastornos del desarrollo. Madrid, PIRÁMIDE.
VEGA, M. y OOAA. (1990): Lectura y comprensión. Una perspectiva cognitiva. Madrid, ALIANZA.

dijous, 28 de març del 2013

WEBGRAFIA

WEBGRAFIA

http://www.xtec.es/-esor
http://www.orientared.com/
http://www.xtec.es/aulanet/index.htm
http://www.isaac-online.org
www.ciberespiral.org/general.htm

BIBLIOGRAFIA

BIBLIOGRAFIA RELACIONADA AMB LA DEFICIÈNCIA AUDITIVA I LES FAMÍLIES

ADROHER, S., (2004) : Discapacidad e Integración: Familia, Trabajo y Sociedad. Madrid, Colección "Discapacidad e integración" nº 7 del Instituto Universitario de la Familia. Universidad Pontificia Comillas de Madrid.
ALONSO, P., MONTEVERDE, L. Y SALVADOR, D.(1995): Asesoramiento a familias de niños y niñas sordos: orientaciones y pautas de actuación. Madrid, MEC Centro de publicaciones: Centro de Desarrollo Curricular .
AYMARD, P.(1992): Intervención Precoz en los trastornos del lenguaje del niño. Barcelona, Masson, BELINCHÓN, M., RIVIÉRE, A.E IGOA, J.M. (1992).: Psicología del lenguaje. Madrid, Trotta .
CALVO PRIETO, J.C (1984): La sordera. Un enfoque sociofamiliar. Salamanca, Amarú.
CERVERA, M. (1999): Asesoramiento Familiar. Madrid, VISOR.
CUMNIGHAM, C.(1988): Trabajar con los padres. Madrid, Siglo XXI,
FORTICH MORELL, L.(1987): La deficiencia auditiva: una aproximación multidisciplinar. Valencia, Promolibro .
MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA (1995) : Asesoramiento a familias de niños y niñas sordos. Madrid. Centro de desarrollo curricular .
MINISTERIO DE ASUNTOS SOCIALES. INSERSO (1983) : Atención familiar al discapacitado auditivo. Madrid, Gabinete Técnico del Instituto Nacional de Servicios Sociales .
MINUCHIN, S. (1985): Técnicas de Terapia Familiar. Barcelona, Paidos .
MUSITU OCHOA, G. y OOAA. (1988) : Familia y Educación. Barcelona, Labor.
MUSSELMAN, C. (1995): Enseñar una comunicación eficaz a los padres de niños sordos: el papel de la información visual. Madrid, IV Simposio de Logopedia (CEPE) .
NOLAN, M. y TUCKER, I. (1981): Atención Familiar al Discapacitado Auditivo. Madrid, Inserso .
NUÑEZ, B. (1991): El niño sordo y su familia, aportes desde la psicología clínica. Buenos Aires, Troquel Educación.
RIOS GONZÁLEZ, J.C. (1994): Manual de Orientación y Terapia Fmiliar. Madrid, I.C.H. .
SURIA, M. (1982): Guía para padres de niños sordos. Barcelona, Herder .
TORRES MONREAL, S. y OOAA. (1999): Deficiencia Auditiva. Guía para profesionales y padres. Málaga, Aljibe .

TALLER HABILITATS SOCIALS

EDUCACIÓ EMOCIONAL

OBJECTIUS:

  • Saber regular les seves emocions promovent un creixement emocional.
  • Saber identificar les seves emocions i la dels altres.
  • Poder expressar les emocions en el moment que les estan sentint.
  • Reconèixer les causes i les conseqüències de les seves emocions.
  • Saber escoltar, reflexionar i regular les emocions.

DESCRIPCIÓ DE LA SESSIÓ:
Temps: 45'
Usuaris: Psicòleg d'ASPAS, pedagoga, grup de 4 joves d'edats compreses entre 14 i 21 anys, amb diferents sordeses.

La sessió comença amb la col·locació en rotllo de les cadires, per tal de millorar la comunicació. Començam fent una petita introducció sobre els sentiments i les emocions: Saps dir un sentiment? Què és una emoció?
Els usuaris no saben contestar a la pregunta, i el psicòleg comença a fer altres preguntes per seguir introduint l'objectiu de la sessió d'avui. T'has enfadat fa poc...?, Com et sents si te regalen qualque cosa...? Com es sent la teva mare quan fas una geniada? etc... Què passa si fracasses?
Una vegada que hem fet la petita xerrada, repartim unes targetes, que hem preparat abans a on estan escrites diferents emocions i sentiments. Els usuaris han d'intentar fer una representació sobre el sentiment que li ha tocat davant la resta.
Al principi no volien fer-ho, per vergonya i a vegades per desconeixement. No tenen assolit molts de significats, els fa falta vocabulari. Poc a poc han començat a fer aquest joc i els ha agradat molt, encara que el temps passa molt aviat.
ACORDS:
Tornar repetir una altra vegada aquest tipus de sessió, però aquest cop els altres usuaris han d'endevinar quina emoció estan imitant.
Cercar més estratègies per treballar les emocions, tal vegada amb els pares.
Cercar vídeos, pel·lícules...
AVALUACIÓ:
L'avaluació és positiva, hem trobat que ha anat bé. Encara que no s'han engrescat fins quasi els darrers 15'. S'ha de cercar la manera que s'amollin abans, sabem que és difícil parlar d'emocions, però en el seu cas és més per desconeixement i mancances.
OBSERVACIONS:
Al principi ho veia un poc infantil la manera d'introduir el tema de les emocions... trobava que eren massa grans per fer  aquest tipus de jocs, clar.. jo tampoc tenia coneixement si hi havia una altra discapacitat associada amb la sordesa, però una vegada començada la sessió te n'adones de les greus mancances que tenen en l'adquisició de conceptes i que hi havia una usuària amb una discapacitat psíquica afegida.
vaig parlar amb el psicòleg del centre i em va dir que l'agrupament tal vegada no està massa equilibrat i són un poc diferents entre ells, però no saben fins a quin punt poden separar la manca de conceptes i el seu retràs per la seva discapacitat auditiva o per una discapacitat cognitiva.

dilluns, 25 de març del 2013

ENTREVISTA PER A UNA MILLORA PROFESSIONAL

ACOMPANYAMENT OCUPACIONAL

OBJECTIUS:

  1. Aconseguir una millora professional d'una usuària d'ASPAS.
  2.  Donar informació i assessorament sobre el mercat laboral.
  3. Tipus de convènis.
  4. Cerca i informació de cursos actuals a l'EBAB i al SOIB.
  5. Millorar el seu currículum.

DESCRIPCIÓ SESSIÓ:
Usuaris: Usuària activa laboralment de 29 anys amb una discapacitat auditiva reconeguda per l'IBAS que voldria una millora professional. Preparadora laboral i jo.
Temps: 60'
La preparadora laboral manté una entrevista amb una usuària activa laboralment a una empresa que voldria canviar de feina, no té estudis suficient i té molta dificultat alhora d'expressar-se oralment.
Se li ha fet un seguiment durant un període i poc a poc se li ha anat retirant el suport ja que ha arribat a ser totalment autònoma a la seva tasca a l'empresa. Ha agafat responsabilitat i es desenvolupa  amb total normalitat, encara que la seva tasca és molt mecànica i té problemes físics.
La preparadora i jo li miram si trobam cursos per tal de poder millorar la seva preparació per poder cercar una feina millor.
ACORDS: 
Seguir fent el seguiment d'aquesta usuària d'ASPAS, recerca i informació de cursos online, per tal de poder accedir a una altra feina millor.
També anar a parlar amb els seus caps, pel fet de fer una tasca molt mecànica que li produeix problemes de salut.
AVALUACIÓ:  
Seguiment al diari de camp d'aquesta usuària.

OBSERVACIONS:
A vegades les situacions laborals en el mercat ordinari no són massa bones, la gent amb discapacitat auditiva fa feines molt mecàniques i els seus sous també són molt baixos.

TALLER DE LECTURA

TALLER DE LECTURA

LA ISLA DEL TESORO

OBJECTIUS:

  1. Fomentar la lectura als nins i nines amb discapacitat auditiva.
  2. Incorporar més vocabulari al seu llenguatge espontani.
  3. Millorar la comprensió oral.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:
Usuaris: Agrupament de quatre nins i nines amb una franja d'edat entre els 8 i 12 anys, tots presenten una discapacitat auditiva, encara que hi ha dos nins amb implant coclear amb la pedagoga-logopeda i jo.
Temps: 45'
La sessió comença amb la lectura en veu alta dels darrers capítols del llibre "La isla del tesoro", cada nin llegeix un tros ajudat de la pedagoga-logopeda amb llenguatge signat. Els nins estan agrupats per nivell de comprensió, encara que hi ha un que té un nivell més avançat que els altres.
Una vegada acabat el llibre fan un joc del trivial amb preguntes del llibre de cada capítol que prèviament hem preparat. Duim una graella on anotam els resultats de cada nin si han endevinat les preguntes o no. Poden ajudar-se del llibre si és necessari.
ACORDS:
Triar pròxim llibre entre tots, cercar una lectura de fàcil lectura. Hem pensat que triarem un llibre de Gerónimo Stilton, ja que els crida l'atenció a tots.
Crear un mural amb els personatges del llibre.
Fer un dibuix d'un pirata.
AVALUACIÓ:
Hem fet una graella de cada nin a on hem anotat el resultat de les preguntes que sabien respondre o les que no, així sabrem el grau de comprensió de cada un d'ells.
OBSERVACIONS:
M'ha cridat l'atenció que les lectures són sempre en castellà, i ells també s'expressen en aquesta llengua. La reeducació és més fàcil en castellà i el llenguatge signat o el bimodal també es fa en castellà.
També he notat l'interès que tenen amb la lectura, estan molt engrescats.
Crec que la lectura resultava un poc difícil ja que hi havia molts de noms amb llengua estrangera i tenien problemes, li he comentat a la pedagoga i també m'ha donat la raó que tal vegada no havien triat massa bé amb aquesta lectura. A més a més, li he dit que aquesta lectura, encara que sigui adaptada a un nivell més baix, nosaltres a l'IES l'hem treballat amb alumnat de 2n ESO.

diumenge, 24 de març del 2013

SUPORT FORMATIU

SERVEI DE FORMACIÓ I SUPORT A L'APRENENTATGE

OBJECTIUS

  • Assessorar a un usuari de 16 anys cap un PQPI.
  • Intentar triar la millor opció tenint en compte les seves mancances i el seu futur.
  • Cercar el centre educatiu més adient a la seva tria.

DESCRIPCIÓ DE LA SESSIÓ:
Temps: 45'
Recursos personals: Pedagoga i usuari del centre.
Un usuari d'ASPAS, de 15 anys, s'ha d'intentar derivar a un PQPI en el curs 2013-14. No sap exactament quin PQPI li agradaria (cambrer, cuiner, mecànic, electricista). Per tal de saber quina seria la millor opció, se li fa fer una redacció a cada sessió sobre cada professió.
El plantejament seria:
- Què fa un cuiner?
- Quines eines empra?
- Com es fa un menú?
- Saps cuinar? T'agrada?....
- Fer una llista de lacompra.
Primer ho fa oral i després per escrit, sempre guiat per la pedagoga que li va guiant i estirant.
Aquest usuari duu audífons i manté una conversa fluïda amb l'assessora, encara que s'ha de parlar mirant-lo a la cara, també presenta moltes mancances de conceptes que dificulta la comprensió.
La meva intervenció també ha estat de fer-li preguntes sobre la professió de cuiner i mostrar-li fotos per internet de cuiners, la seva vestimenta, estris de cuina, si sabia noms de fruites, verdures... els seus gusts gastronòmics etc...

ACORDS:
Informa'ns sobre els centres escolars on poden cursar PQPI sobre cuina que estiguin aprop del domicili d'aquest usuari.
Mirar els recursos que puguin tenir el centres escolars per tal de poder donar suport a aquest usuari.

AVALUACIÓ:
Positiva, encara que tal vegada hem comentat al diari de camp que feim al acabar les sessions que no saps fins a quin punt influeixes a la seva decisió o si de veritat tenen clar el que han de fer.

OBSERVACIONS:
M'ha cridat molt l'atenció les estratègies emprades per la pedagoga per conèixer les seves preferències  per poder triar el PQPI que li pot agradar fer el curs següent, ja que el seu nivell de comprensió és molt limitat, molts de conceptes no els assoleix i dificulta l'explicació que se li pugui donar. Encara que la sessió resulta curta de temps, hem aclarit que vol fer PQPI de cuina.

TALLER HABILITATS SOCIALS PER A FAMÍLIES

TALLER ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ


OBJECTIUS:
  • Com estimular el llenguatge oral dels nins i joves amb discapacitat auditiva.
  • Aconsellar a les famílies dels nins i joves amb discapacitat auditiva.
  • Dotar a les famílies d'estratègies de comunicació: BIMODAL
CONCEPTES:
  • Unitat 1: Vocabulari bàsic BIMODAL (oient, sord, bo, dolent,content, trist, brut, net...).
  • Com s'estimula a la comunicació i com no s'estimula a la comunicació.
DESCRIPCIÓ DE LA SESSIÓ:


Recursos personals: Mestra d'Audició i Llenguatge i psicòloga del centre.
                               Membres de la família dels usuaris d'ASPAS
Temps: 45'

Mentres els nins i joves usuaris d'ASPAS realitzaven les seves sessions al centre, les famílies tenien una altre sessió paral·lela treballant el sistema alternatiu BIMODAL, amb l'ajud de l'AL del centre que'ls ajudava a millorar i a aprendre el sistema de comunicació mitjançant la pràctica.

AVALUACIÓ: Molt positiva i enriquidora, va ser una sessió molt intensa per part meva a nivell emocional de veure la naturalitat que tenen en compartir els seus problemes i l'alegria i suport que es  transmeten entre ells. Més que una sessió d'aprenentatge d'un sistema alternatiu era una sessió de teràpia col·lectiva.

OBSERVACIONS: Tant la psicòloga com l'AL, crean un clima de complicitat i un vincle afectiu molt proper a les famílies, es guanyen la seva confiança i això ajuda a que les famílies s'obrin a parlar dels seus problemes i els compartesquin amb els altres pares, fent que les situacions que pateixen es vegin com a molt naturals.
Cal dir que la sessió no arriba a avançar molt degut a les múltiples interrupcions de comentaris i preguntes per part dels familiars cap als professionals. També veus pels comentaris que fan que la discapacitat auditiva que pateixen molts dels seus fills està associada a altres discapacitats que agreugen els problemes.

QUÈ ÉS ASPAS?


     L'associació de pares de persones amb discapacitat auditiva (ASPAS) és una entitat sense ànim de lucre, declarada d'utilitat pública, amb personalitat jurídica propia. ASPAS es va crear com a iniciativa d'un grup de pares i mares amb l'intenció de canviar i millorar la realitat educativa, social i laboral de les persones amb discapacitat auditiva, lluitant per la seva integració a entorns normalitzats.
Actualment, l'objectiu principal d'ASPAS segueix sent coherent amb els principis que la varen constituir, promovent l'integració plena, a tots els nivells de les persones amb discapacitat auditiva dins la societat, defensant els seus drets inspirats en els principis constitucionals de llibertat i igualtat.


dissabte, 23 de març del 2013

SUPORT EDUCATIU I ORIENTACIÓ ESCOLAR

Aquest servei ofereix suport escolar i formatiu, facilitant estratègies d'estudi, mètodes d'organització del temps de treball, proporciona assessorament i coordinació amb el centre educatiu/formatiu de l'alumne/a.
Els seus objectius responen a la necessitat de suport fora de l'aula i a promoure hàbits d'estudi entre els nins i joves amb discapacitat auditiva, així com sensibilitzar al professorat dels diferents àmbits educatius i a la comunitat.
Des d'aquest servei actualment també es realitzen accions de formació i preparació professional: formació educativa reglada (Curs d'Aprenentatge Professional Inicial- CAPI), així com formació professional per a l'ocupació dirigida a persones amb discapacitat.

SERVEI D'ORIENTACIÓ I INSERCIÓ SOCIOLABORAL

Aquests servei desenvolupa i dur a terme processos d'acompanyament professional, entorn a un conjunt d'accions i recursos personalitzats i centrats en la persona, a on la persona amb discapacitat auditiva construeix un projecte professional integrant i desenvolupant les seves competències personals, socials i laborals que la situen a una posició favorable respecte al treball i que possibiliten que accedesqui a un lloc de feina dins el mercat ordinari i el mantengui, amb l'objectiu final d'aconseguir una ocupació de qualitat o una millora professional.

SERVEI D'ATENCIÓ A FAMÍLIES

El servei d'Atenció a les famílies ofereix informació, orientació, recursos formatius i suport emocional.
Els seus objectius estan orientats a donar pautes als pares sobre la educació dels seus fills/es, a la realització d'Escoles de Pares, tallers d'estratègies de comunicació, promoure hàbits de vida saludables, fer que els pares participin en el Pla Individual del seu fill/a i dotant-lis dels recursos socials i tècnics per a poder adaptar-se favorablement a les diferents situacions i etapes del cicle evolutiu del seu fill/a.

ELS TRES SERVEIS


Després de realitzar una primera visita al centre i arrel de les converses mantingudes amb la meva tutora, decidim que el Pràcticum es centri en tres serveis bàsics que ofereix aquesta entitat. El motiu és molt senzill, la gran oferta de serveis que ofereix aquesta entitat i al poc temps per fer les pràctiques, fa inviable poder conèixer-los tots i si així es volgués fer, els coneixements serien del tot superficials i massa generals.

Els serveis que s'han escollit són els següents:

  1. Orientació i inserció sociolaboral per a persones amb discapacitat auditiva.
  2. Dificultats d'aprenentatge dels nis i joves amb discapacitat auditiva: suport educatiu i orientació escolar i noves tecnologies aplicades a la intervenció.
  3. Atenció a famílies: tallers per a famílies d'estratègies de comunicació.

INTRODUCCIÓ A LES PRÀCTIQUES





L'Associació de Pares de persones amb discapacitat auditiva (ASPAS) és una entitat sense ànim de lucre, i declarada d'utilitat pública, amb personalitat jurídica pròpia, formada fonamentalment per pares i mares de persones amb discapacitat auditiva.

He decidit fer el treball de Pràcticum II en aquesta entitat ja que, encara que per raons de feina professional (com AL) he tractat amb nins i nines amb discapacitat auditiva, desconec més enllà del que fa referència al món educatiu i pens que és molt interessant conèixer com treballen altres professionals relacionats amb aquesta discapacitat. 

Fins ara, la meva feina s'ha desenvolupat en nins i nines en una franja escolar de 12 a 16 anys (durant l'etapa d'ESO) i sempre he tingut interès amb conèixer com es desenvolupen una vegada que s'integren en el món laboral.