CONCLUSIONS

Durant aquest període de temps que he fet les meves pràctiques a l’entitat Aspas m’he adonat que a diferència d’altres discapacitats, la discapacitat auditiva és una discapacitat oculta, i que, té, uneS implicacions en el desenvolupament cognitiu, en el desenvolupament social i en el desenvolupament comunicatiu i lingüístic, i que, sense un tractament rehabilitador adequat es poden agreujar i intensificar, incidint en la seva qualitat de vida. Encara que, quan treballem creient amb les seves possibilitats i cerquem estratègies apropiades, les persones amb discapacitat auditives aprenen i avancen, perquè hi ha pares i mares i professionals que confien amb ells i els ofereixen oportunitats d’aprenentatge. A mi m’han impactat sobretot, les famílies, per elles l’integració dels seus fills/es significa  l’oportunitat d’elaborar la seva acceptació de la situació, però també els obri noves expectatives esperançadores de que els seus fills i filles puguin integrar-se a la normalitat quotidiana. Necessiten atenció especialitzada no tan sols en els primers moments, (després de rebre el diagnòstic, o durant la infància dels seus fills), sinó que al llarg de tot el seu cicle vital amb la finalitat de prendre les decisions més adequades i ajustades a les necessitats dels seus fills/es amb discapacitat, com poden ésser l’escolarització, l’adol·lescència, la preparació per a la vida laboral,...

He de dir que he après molt, he pogut experimentar el treball a llarg plaç que realitzen els professionals d’aquesta entitat amb els seus usuaris, conèixer un servei d’Inserció Sociolaboral que m’ha fascinat la tasca que fan les preparadores laborals, per mi, un dels serveis més durs i complicats d’Aspas. Vull afegir que m’ha cridat l’atenció que la figura del psicòleg, està dirigida als usuaris adults amb discapacitat auditiva i que proporciona suport psicològic quan ho han de menester per circumstàncies individuals i personals. Crec que aquesta figura hauria de fer una tasca més transversal a nivell d’entitat, tenir una visió més acurada de l’entorn, involucrar-se més, tenir una visió contextualitzada. Crec que als centres escolars la figura de l’orientador és molt més completa, pot aprofundir més amb les problemàtiques que afecten als alumnes ja que té información de molts d’àmbits al mateix temps, cosa que no passa amb els de les entitats. La seva tasca es redueix a assessorament de “despatx”.

Vull donar les gràcies a Aspas per deixar-me fer les pràctiques i el bon tracte que he rebut.