REFLEXIÓ SOBRE LA TASCA DEL PSICOPEDAGOG 

Ara que ja duc unes quantes setmanes anant a Aspas i he pogut observat la tasca que fan els psicòlegs i psicopedagogs a l'entitat, observo que és diferent a la que estava acostumada a veure a la meva feina a un departament d'orientació a un institut.
La tasca que fan dins entitats podríem dir que és més individualitzada, més de despatx, el seu assessorament és a l'usuar en qüestió, no hi ha diagnòstic com en els centres escolars, simplement aconsellen si hi ha un problema en concret dins l'entitat, o fan un taller a nivell general.
 Al meu veure, la seva tasca està més descontextualitzada, tot el context que envolta  a l'usuari fora de l'entitat és pràcticament desconegut pel psicopedagog o psicòleg (en el cas d'Aspas són anomenats psicòlegs, no orientadors), ells tenen la informació que li puguin oferir els usuaris que hi van o els altres professionals que treballen amb ell a l'entitat, però, tot allò que l'envolta i que no té lloc a Aspas no és conegut. Tampoc hi ha un intercanvi d'informació entre l'orientador escolar (si és el cas d'un nin/a) i el de l'entitat. Cada un d'ells treballa des de el seu àmbit sense cap tipus de connexió, només van al centres els UVAIS, però l'intercanvi d'informació és a nivell metodològic o per assessorar al professorat de qualque sistema de comunicació. Tal vegada és normal, cada un treballa dins diferents contextos i fa la tasca que ha de fer.
Personalment crec que és més real la tasca de l'orientador escolar, treballa amb molts d'àmbits (escolar, familiar, entorn, amics, professorat...) té una visió més amplia i detallada per poder oferir ajud, també la seva tasca és transversal assessorant a tots. També viu el dia a dia ja que en el cas d'un institut conviu amb els joves i pot replegar molta més informació que un psicòleg que tan sols el veu si hi ha una problema puntual.