REFLEXIÓ....DUBTE....CONTRADICCIÓ

Com cada dimecres vaig assistir al Taller de Pares que ofereix Aspas, seguim aprenent el Llenguatge de Signes. Els pares i jo mateixa aprenem a emprar aquest sistema de comunicació amb l'ajut d'una logopeda i de la psicòloga del centre dedicada als problemes que puguin tenir les famílies dels usuaris de l'entitat.
Em crida molt l'atenció que la gran majoria no sap emprar aquest sistema de comunicació, tots han començat  de zero, i els seus fills són de diferents edats, però tots almanco ja tenen més de 5 anys, inclús 12 o més. No puc entendre com pot ser que fins ara no hagin après cap sistema de comunicació alternatiu per poder comunicar-se amb els seus fills o filles. Tots diuen que s'entenen a la seva manera, s'han inventat un llenguatge propi que tan sols entenen ells i els seus fills/es. Clar cada un interpreta el signe que fan, però no és cap el mateix.
La meva reflexió és que no puc entendre com no han après el llenguatge universal, almanco que es puguin entendre si es comuniquen amb altres persones amb discapacitat auditiva. Crec que és un atràs total per ambdues parts, el temps que han perdut aprenent un sistema propi podrien haver après almanco un de normalitzat que tothom empri.
Els nins aprenen a aquesta famosa escola, on tots estan a un aula específica, cóm pot ser que els pares no s'hagin implicat amb una cosa tan bàsica i al mateix temps tan important com pugui ser poder comunicar-se amb els seus fills? Ja sé que lo important és COMUNICAR-SE, però crec que BÉ.
La pròxima sessió intentaré aclarir aquest dubte amb la psicòloga....